Diferència entre les revisions de "Salvador Ferrandis i Luna"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Salvador Ferrandis i Luna | | nom = Salvador Ferrandis i Luna | ||
| image = | | image = [[Archiu:Ferrandisluna.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = Carrer dedicat a Salvador Ferrandis i Luna | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Advocat, periodiste, escritor i polític | | ocupació = Advocat, periodiste, escritor i polític | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Salvador Ferrandis i Luna''' ([[Viver]], [[13 de novembre]] de [[1891]] - [[Madrit]], [[26 de giner]] de [[1954]]), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. | '''Salvador Ferrandis i Luna''' ([[Viver]], [[13 de novembre]] de [[1891]] - † [[Madrit]], [[26 de giner]] de [[1954]]), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Salvador Ferrandis naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de [[Valéncia]]. | Salvador Ferrandis i Luna, naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador [[Francisco Diago]], qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la | Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador [[Francisco Diago]], qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la Vila. El pare Diago fon Croniste de la [[Corona d'Aragó]], nomenat pel rei [[Felip III]] i publicà en l'any [[1613]] el primer tom dels famosos ''Anales del Reyno de Valencia''. | ||
Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]]. | Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]]. | ||
Ya en Madrit, conegué a José Calvo Sotelo, polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea. | Ya en Madrit, conegué a [[José Calvo Sotelo]], polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea. | ||
Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat. | Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
[[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. | [[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. | ||
Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç. | Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a l'any [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç. | ||
En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble. | En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Seidia == | == Seidia == | ||
Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de | Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els [[anys 20]]. | ||
Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]]. | Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]]. | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
* ''La hora de la economía'' (1939) | * ''La hora de la economía'' (1939) | ||
* ''Urbanismo'' (1951) | * ''Urbanismo'' (1951) | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
* [[Declaració Valencianista de 1918]] | * [[Declaració Valencianista de 1918]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Advocats]] | [[Categoria:Advocats]] | ||
[[Categoria:Advocats valencians]] | [[Categoria:Advocats valencians]] | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics Valencians]] | [[Categoria:Polítics Valencians]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Valencianistes]] | ||