Diferència entre les revisions de "Portolà"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:Gratiosus-benincasa 1473-2.jpg|thumb|right|250px|<center> Portolà migeval de l'any [[1473]], de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]] | ||
Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies: | Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies: | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
* b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs. | * b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs. | ||
* c) Són mapes en escala gràfica | * c) Són mapes en escala gràfica nomenada tronc de llegües (''truncum leucae''). | ||
La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials. | La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
N'hi han dos classes de portolans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente de la [[mar Mediterrànea]] i de la [[mar Negra]]. | N'hi han dos classes de portolans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente de la [[mar Mediterrànea]] i de la [[mar Negra]]. | ||
Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de | Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portolans es distinguiren especialment els portolans malloquins. | ||
== Classes de portolans pel seu orige == | == Classes de portolans pel seu orige == | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Debat sobre el seu orige === | === Debat sobre el seu orige === | ||
La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portolans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als | La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portolans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portolans nàutics, i espanyola als portolans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, [[Roma]], [[1958]]). | ||
Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que la seua estilística i la seua tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a [[Palma de Mallorca]] i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se). | Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que la seua estilística i la seua tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a [[Palma de Mallorca]] i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se). | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
=== Portolans italians === | === Portolans italians === | ||
La copiosa série de | La copiosa série de portolans italians s'inicia a mitan [[sigle XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona. | ||
=== Portolans mallorquins === | === Portolans mallorquins === | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres. | Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres. | ||
En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable | En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable pel seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] '' | ||
=== Portolans portuguessos === | === Portolans portuguessos === | ||
Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els | Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||