Diferència entre les revisions de "Emilio Attard Alonso" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - [[Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[~~Comunitat Valenciana]] ([[Espanya~~]]).

'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - † [[Rocafort]], [[1997]]), fon un advocat i polític de la [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

~~Va estudiar~~ Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. ~~Va estar~~ pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].

Emilio Attard estudià Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Estigué pròxim, ideològicament, a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]].

Llínea 20:

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.

Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]].

Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]

== Denominació de ''Comunitat Valenciana'' ==

Ell mateix, s'atribuïx la denominació de ''[[Comunitat Valenciana]]'' per al territori valencià en l'Estatut d'autonomia valencià, segons les seues declaracions en una entrevista realisada per [[Miquel Alberola]] per a la revista [[Pancatalanisme|pancatalanista]] ''[[El Temps]]'', en l'any [[1991]].

{{Cita|Emilio Attard: «L'imbecilitat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua»|(''[[El Temps]]'', 14.10.1991)}}

== Obres ==

Llínea 46:

Llínea 52:

''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?''

''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.~~210~~)}}

''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Attard Emilio Attard en Wikipedia]

* [https://dbe.rah.es/biografias/7032/emilio-attard-alonso Biografia de Emilio Attard Alonso - Real Acadèmia de l'Història]

* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997.

*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.

* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']

* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']

~~{{Traduït de|es|Emilio_Attard}}~~

[[Categoria:Biografies]]

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - [[Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]).
+'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - † [[Rocafort]], [[1997]]), fon un advocat i polític de la [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
-Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].
+Emilio Attard estudià Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Estigué pròxim, ideològicament, a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].
 A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]].
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).
-En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
+En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
-En l'any  [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.
+En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.
 Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]].
 Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]]
+== Denominació de ''Comunitat Valenciana'' ==
+Ell mateix, s'atribuïx la denominació de ''[[Comunitat Valenciana]]'' per al territori valencià en l'Estatut d'autonomia valencià, segons les seues declaracions en una entrevista realisada per [[Miquel Alberola]] per a la revista [[Pancatalanisme|pancatalanista]] ''[[El Temps]]'', en l'any [[1991]].
+{{Cita|Emilio Attard: «L'imbecilitat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua»|(''[[El Temps]]'', 14.10.1991)}}
 == Obres ==
@@ Llínea 46: / Llínea 52: @@
 ''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?''
-''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}}
+''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}
 == Enllaços externs ==
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Attard Emilio Attard en Wikipedia]
+* [https://dbe.rah.es/biografias/7032/emilio-attard-alonso Biografia de Emilio Attard Alonso - Real Acadèmia de l'Història]
 * [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997.
 *[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.
 * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
 * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']
-{{Traduït de|es|Emilio_Attard}}
 [[Categoria:Biografies]]