Diferència entre les revisions de "Emilio Attard Alonso"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Rocafort]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - [[Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[ | '''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - † [[Rocafort]], [[1997]]), fon un advocat i polític de la [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Emilio Attard estudià Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Estigué pròxim, ideològicament, a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]] '') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]]. | |||
A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]]. | A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en l'any [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre els anys [[1962]] i [[1968]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD). | Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD). | ||
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament | En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre. | ||
En l'any | En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament. | ||
Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]]. | Entre els anys [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[1993]]. | ||
Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]] | Dona nom al consell d'Attard, la que fora la seua casa de camp en [[Fontanars dels Alforins]] | ||
== Denominació de ''Comunitat Valenciana'' == | |||
Ell mateix, s'atribuïx la denominació de ''[[Comunitat Valenciana]]'' per al territori valencià en l'Estatut d'autonomia valencià, segons les seues declaracions en una entrevista realisada per [[Miquel Alberola]] per a la revista [[Pancatalanisme|pancatalanista]] ''[[El Temps]]'', en l'any [[1991]]. | |||
{{Cita|Emilio Attard: «L'imbecilitat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua»|(''[[El Temps]]'', 14.10.1991)}} | |||
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 46: | Llínea 52: | ||
''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?'' | ''¿Emilio Attard era el mediador, rol que le gustó asumir después del Estatut?'' | ||
''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10. | ''Era un Maquiavelo de la calle de la Paz, o de Santa Bárbara. Le divertía hacer "maldades" y fue un político total. Nada de pacificador. Es la imagen que daba.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Attard Emilio Attard en Wikipedia] | |||
* [https://dbe.rah.es/biografias/7032/emilio-attard-alonso Biografia de Emilio Attard Alonso - Real Acadèmia de l'Història] | |||
* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997. | * [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]] '', 17 de decembre de 1997. | ||
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim. | *[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim. | ||
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV''] | * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV''] | ||
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV''] | * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV''] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||