Diferència entre les revisions de "Juan Manuel de Prada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 22:

La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].

A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de ~~començos~~ del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.

A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començaments del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.

En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.

Llínea 40:

En ràdio, actualment colabora semanalment en el programa "Julia en la Onda", de [[Julia Otero]], en ''[[Onda Cero]]'' en el "gabinet", a on debat en atres intelectuals sobre temes d'actualitat.

En setembre de [[2009]] es va incorporar a la [[cadena COPE]] com a colaborador en "La mañana", de [[Nacho Villa]], "La tarde con Cristina", de [[Cristina López Schlichting]], en calitat de tertulià, i "La Linterna", de [[Juan Pablo Colmenarejo]].

En [[setembre]] de [[2009]] es va incorporar a la [[cadena COPE]] com a colaborador en "La mañana", de [[Nacho Villa]], "La tarde con Cristina", de [[Cristina López Schlichting]], en calitat de tertulià, i "La Linterna", de [[Juan Pablo Colmenarejo]].

Des de setembre de [[2010]] fins a juny de [[2013]] va dirigir i va presentar en [[Intereconomía Televisió]] el programa de debat cultural "Lágrimas en la lluvia".

Des de setembre de [[2010]] fins a [[juny]] de [[2013]] va dirigir i va presentar en [[Intereconomía Televisió]] el programa de debat cultural "Lágrimas en la lluvia".

Ha participat a sovint com a tertulià en el programa televisiu "¡Qué grande es el cine!", dirigit per [[José Luis Garci]], en qui va realisar un cameig en la película ''Historia de un beso'' interpretant a un periodiste pedant, i ha arreplegat en el llibre "Lágrimas en la lluvia" algunes de les seues opinions sobre lliteratura i cine. També ha participat en el programa radiofònic "Campoy en su punto", de ''[[Punto Radio]]'', i ha colaborat en els programes "La actualitat en 2D", de ''[[la Sexta]]''; "Espejo público", de ''[[Antena 3]]''; "Madrid opina", de ''[[Telemadrid]]'' i en el programa de [[Intereconomía TV]] "El gato al agua", dirigit per [[Antonio Jiménez]].

Llínea 58:

* ''Las máscaras del héroe''. Valdemar, 1996; Premi Ojo Crítico de Narrativa de RNE (1997)

* ''La tempestad''. Planeta, 1997; [[~~Premio~~ Planeta]]

* ''La tempestad''. Planeta, 1997; [[Premis Planeta|Premi Planeta]]

* ''Las esquinas del aire: en busca de Ana María Martínez Sagi''. Planeta, 2000

* ''La vida invisible''. Espasa-Calpe, 2003; ~~[[Premio~~ Primavera]], ~~[[Premio~~ Nacional de Narrativa]]

* ''La vida invisible''. Espasa-Calpe, 2003; Premi Primavera, Premi Nacional de Narrativa

* ''El séptimo velo''. Seix-Barral, 2007; ~~[[Premio~~ Biblioteca ~~Breve]]~~

* ''El séptimo velo''. Seix-Barral, 2007; Premi Biblioteca Breu

* ''Me hallará la muerte''. Destino, 2012

* ''Morir bajo tu cielo''. Espasa, 2014

* ''El castillo de diamante''. Espasa, 2015. [[Premi de la Crítica de Castella i Lleó]] en 2016.

* ''El castillo de diamante''. Espasa, 2015. Premi de la Crítica de Castella i Lleó en 2016.

* ''Mirlo blanco, cisne negro''. Espasa, 2016

* ''Lucía en la noche''. Espasa, 2019

Llínea 100:

== Premis i distincions ==

(~~Secció per completar~~)

Juan Manuel de Prada ha obtingut diversos premis i distincions, com el Premi Planeta ([[1997]]) o el Premi Nacional de Narrativa ([[2004]]), entre atres.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
-A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començos del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
+A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començaments del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
 En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 En ràdio, actualment colabora semanalment en el programa "Julia en la Onda", de [[Julia Otero]], en ''[[Onda Cero]]'' en el "gabinet", a on debat en atres intelectuals sobre temes d'actualitat.
-En setembre de [[2009]] es va incorporar a la [[cadena COPE]] com a colaborador en "La mañana", de [[Nacho Villa]], "La tarde con Cristina", de [[Cristina López Schlichting]], en calitat de tertulià, i "La Linterna", de [[Juan Pablo Colmenarejo]].
+En [[setembre]] de [[2009]] es va incorporar a la [[cadena COPE]] com a colaborador en "La mañana", de [[Nacho Villa]], "La tarde con Cristina", de [[Cristina López Schlichting]], en calitat de tertulià, i "La Linterna", de [[Juan Pablo Colmenarejo]].
-Des de setembre de [[2010]] fins a juny de [[2013]] va dirigir i va presentar en [[Intereconomía Televisió]] el programa de debat cultural "Lágrimas en la lluvia".
+Des de setembre de [[2010]] fins a [[juny]] de [[2013]] va dirigir i va presentar en [[Intereconomía Televisió]] el programa de debat cultural "Lágrimas en la lluvia".
 Ha participat a sovint com a tertulià en el programa televisiu "¡Qué grande es el cine!", dirigit per [[José Luis Garci]], en qui va realisar un cameig en la película ''Historia de un beso'' interpretant a un periodiste pedant, i ha arreplegat en el llibre "Lágrimas en la lluvia" algunes de les seues opinions sobre lliteratura i cine. També ha participat en el programa radiofònic "Campoy en su punto", de ''[[Punto Radio]]'', i ha colaborat en els programes "La actualitat en 2D", de ''[[la Sexta]]''; "Espejo público", de ''[[Antena 3]]''; "Madrid opina", de ''[[Telemadrid]]'' i en el programa de [[Intereconomía TV]] "El gato al agua", dirigit per [[Antonio Jiménez]].
@@ Llínea 58: / Llínea 58: @@
 * ''Las máscaras del héroe''. Valdemar, 1996; Premi Ojo Crítico de Narrativa de RNE (1997)
-* ''La tempestad''. Planeta, 1997; [[Premio Planeta]]
+* ''La tempestad''. Planeta, 1997; [[Premis Planeta|Premi Planeta]]
 * ''Las esquinas del aire: en busca de Ana María Martínez Sagi''. Planeta, 2000
-* ''La vida invisible''. Espasa-Calpe, 2003; [[Premio Primavera]], [[Premio Nacional de Narrativa]]
+* ''La vida invisible''. Espasa-Calpe, 2003; Premi Primavera, Premi Nacional de Narrativa
-* ''El séptimo velo''. Seix-Barral, 2007; [[Premio Biblioteca Breve]]
+* ''El séptimo velo''. Seix-Barral, 2007; Premi Biblioteca Breu
 * ''Me hallará la muerte''. Destino, 2012
 * ''Morir bajo tu cielo''. Espasa, 2014
-* ''El castillo de diamante''. Espasa, 2015. [[Premi de la Crítica de Castella i Lleó]] en 2016.
+* ''El castillo de diamante''. Espasa, 2015. Premi de la Crítica de Castella i Lleó en 2016.
 * ''Mirlo blanco, cisne negro''. Espasa, 2016
 * ''Lucía en la noche''. Espasa, 2019
@@ Llínea 100: / Llínea 100: @@
 == Premis i distincions ==
-(Secció per completar)
+Juan Manuel de Prada ha obtingut diversos premis i distincions, com el Premi Planeta ([[1997]]) o el Premi Nacional de Narrativa ([[2004]]), entre atres.
 == Enllaços externs ==