Diferència entre les revisions de "Max Cahner"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]] | | image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[ | | nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]] | ||
| ocupació = Historiador, polític | | ocupació = Historiador, editor, escritor i polític. | ||
| data_naix = 3 de decembre de [[1936]] | | data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]] | ||
| lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[ | | lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemanya]] | ||
| data_mort = 14 d'octubre de [[2013]] | | data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]] | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg | '''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemanya]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - † [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]), fon un historiador, editor, escritor i polític d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a | Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona. | ||
En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''. | En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC). | Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC). | ||
En l'any [[1996]] li | En l'any [[1996]] li fon otorgada la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat catalana. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita| | {{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} | ||
{{Cita|1985."Pacto cultural del Socialismo Valenciano" en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels "[[països catalans]]".|"¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX", per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}} | |||
== Referències == | |||
* [https://www.parlament.cat/document/composicio/150323.pdf «III legislatura (17/06/1988-20/01/1992) Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Composició dels grups parlamentaris». Parlament de Catalunya. p. 62] | |||
* [https://www.elperiodico.com/es/politica/20131014/fallece-max-cahner-cofundador-de-cdc-y-exconseller-de-cultura-con-jordi-pujol-2746629 «Fallece Max Cahner, cofundador de CDC y 'exconseller' de Cultura con Jordi Pujol». El Periódico.com] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Max Cahner}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Max_Cahner Max Cahner en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Max_Cahner Max Cahner en Wikipedia] | ||
| Llínea 42: | Llínea 48: | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics de Catalunya]] | |||
[[Categoria:Polítics espanyols]] | |||
[[Categoria:Catalanisme]] | [[Categoria:Catalanisme]] | ||