Diferència entre les revisions de "Illes Columbretes"

Sense resum d'edició
Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Islas Columbretes 2.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'[[illa Grossa]].]]
[[Archiu:Islas Columbretes 2.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'[[illa Grossa]].]]
[[Archiu:Isla con agujero de Columbretes.JPG|300px|miniaturadeimagen|Illa [[La Foradada]], en les Columbretes.]]
[[Archiu:Isla con agujero de Columbretes.JPG|300px|miniaturadeimagen|Illa [[La Foradada]], en les Columbretes.]]
Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles nàutiques (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).
Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles nàutiques (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Orpesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).


Els grups d'illes són: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]]. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos.
Els grups d'illes són: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]]. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos secs i baixos.


Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.
Llínea 10: Llínea 10:
Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic de la [[mar Mediterrànea]].
Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic de la [[mar Mediterrànea]].


L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].
L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'[[illa Grossa]]", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].


L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.
L'[[illa Grossa]] conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.


== Grups d'illes ==
== Grups d'illes ==
Illes i <span style="background:#CFF;">esculls submarins</span>, per grups d'illes:<ref>{{ref-web|url=http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf|títul=Columbretes. En la cresta del volcán|editor=Universitat Jaume I|llengua=castellà|consulta=23 d'abril de 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf|arxiudata=2013-09-27}}</ref>
Illes i <span style="background:#CFF;">secs submarins</span>, per grups d'illes:<ref>{{ref-web|url=http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf|títul=Columbretes. En la cresta del volcán|editor=Universitat Jaume I|llengua=castellà|consulta=23 d'abril de 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf|arxiudata=2013-09-27}}</ref>
{| class=wikitable
{| class=wikitable
|-
|-
Llínea 47: Llínea 47:
* '''[[El Carallot]]''' (Galiano) (0,414 ha)
* '''[[El Carallot]]''' (Galiano) (0,414 ha)
* Cerquero (0,03 ha)
* Cerquero (0,03 ha)
* Xurruca (0,04 ha)
* Churruca (0,04 ha)
* Baleato (0,01 ha)
* Baleato (0,01 ha)
*<span style="background:#CFF;">Ulloa</span>
*<span style="background:#CFF;">Ulloa</span>
Llínea 58: Llínea 58:
== Història ==
== Història ==
[[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'[[illa Grossa]].]]
[[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'[[illa Grossa]].]]
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Antiga Grècia|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  


En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  
En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  


Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.
Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels secs que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.


== Flora i fauna ==
== Flora i fauna ==