Diferència entre les revisions de "Jibuti (ciutat)"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli. | La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [[Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. Supon el final o l'inici del trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli. | ||
Els llocs més representatius | Els llocs més representatius son el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. | En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. | ||
Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos | Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terços de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadí de la ciutat. | ||
Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]]. | Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va permanéixer com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]]. | ||