Diferència entre les revisions de "Vicent Boix" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 30:

En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]].

Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors ~~contemporaneus~~. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

Boix és ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporàneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor.

Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua ~~produccio lliteraria es~~ abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.

Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua producció lliterària és abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.

Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].

Llínea 68:

*''Memoria histórica de la apertura de las Capillas de S. Vicente Ferrer y de los Reyes, en el estinguido [Sic] convento de Santo Domingo de Valencia''. Valencia, 1844 (en la Imprenta de J. de Orga...)

*''Elementos de Historia General y Particular de España''. Valencia, 1862 (Imprenta de José Rius)

== Cites ==

{{Cita|Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels Furs que havien donat l'epoca de major esplendor.|'Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença valenciana' VV.AA. ([[Revista Rogle]], nº 80, maig, 2013). Editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

{{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

== Vore també ==

Llínea 77:

Llínea 85:

* [https://valencians.info/2017/09/21/vicent-boix-patriarca-de-la-reinanxenca-valenciana/ Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info]

* [https://dbe.rah.es/biografias/8760/vicente-boix-y-ricarte Vicent Boix - Real Acadèmia de l'Història]

== Bibliografia ==

* Boix, Vicente (1980). Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia.

* Boix, Vicente. (Traducción de Rafael Pastor i Cantizano) (2008). L'Encobert de Valéncia I. Val´rncia. L'Oronella S.E.V., S.L. ISBN 978-84-96472-20-4

* Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Boix Vicent Boix en Wikipedia]

* [https://ricartgarciamoya.com/2024/11/11/el-cuarto-cielo-alboraya-carraixet-tisburi/ ''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' - Pàgina web de Ricart Garcia Moya]

[[Categoria:Biografies]]

Llínea 90:

Llínea 106:

[[Categoria:Historiadors]]

[[Categoria:Historiadors valencians]]

[[Categoria:~~Valencianisme~~]]

[[Categoria:Valencianistes]]

@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]].
-Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
+Boix és ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporàneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
 La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor.
-Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.
+Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua producció lliterària és abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.
 Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].
@@ Llínea 68: / Llínea 68: @@
 *''Memoria histórica de la apertura de las Capillas de S. Vicente Ferrer y de los Reyes, en el estinguido [Sic] convento de Santo Domingo de Valencia''. Valencia, 1844 (en la Imprenta de J. de Orga...)
 *''Elementos de Historia General y Particular de España''. Valencia, 1862 (Imprenta de José Rius)
+== Cites ==
+{{Cita|Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.
+La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels Furs que havien donat l'epoca de major esplendor.|'Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença valenciana' VV.AA. ([[Revista Rogle]], nº 80, maig, 2013). Editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
+{{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que  escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}}
 == Vore també ==
@@ Llínea 77: / Llínea 85: @@
 * [https://valencians.info/2017/09/21/vicent-boix-patriarca-de-la-reinanxenca-valenciana/ Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info]
+* [https://dbe.rah.es/biografias/8760/vicente-boix-y-ricarte Vicent Boix - Real Acadèmia de l'Història]
+== Bibliografia ==
+* Boix, Vicente (1980). Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia.
+* Boix, Vicente. (Traducción de Rafael Pastor i Cantizano) (2008). L'Encobert de Valéncia I. Val´rncia. L'Oronella S.E.V., S.L. ISBN 978-84-96472-20-4
+* Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.)
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Vicent Boix i Ricarte}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Boix  Vicent Boix en Wikipedia]
+* [https://ricartgarciamoya.com/2024/11/11/el-cuarto-cielo-alboraya-carraixet-tisburi/ ''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' - Pàgina web de Ricart Garcia Moya]
 [[Categoria:Biografies]]
@@ Llínea 90: / Llínea 106: @@
 [[Categoria:Historiadors]]
 [[Categoria:Historiadors valencians]]
-[[Categoria:Valencianisme]]
+[[Categoria:Valencianistes]]