Diferència entre les revisions de "Azorín"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sin resumen de edición (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un | '''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un escritor, periodiste i polític [[Valencians|valencià]], un escritor prolífic, noveliste, ensagiste, teatral i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic. | Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic. | ||
| Llínea 46: | Llínea 47: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit. | La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit. | ||
| Llínea 51: | Llínea 53: | ||
=== Ensaig === | === Ensaig === | ||
Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques. | Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques. | ||
| Llínea 58: | Llínea 61: | ||
=== Novela === | === Novela === | ||
Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes: | Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes: | ||
| Llínea 69: | Llínea 73: | ||
=== Teatre === | === Teatre === | ||
'''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica. | '''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica. | ||
| Llínea 83: | Llínea 88: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|El Valencià té la seua mida i el seu sabor. La concisió del Valencià es veu quan es compara, text en text, en atre idioma.|José Martínez Ruiz (Azorín)}} | |||
{{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica). Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}} | {{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica). Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}} | ||
| Llínea 127: | Llínea 134: | ||
[[Categoria:Generació del 98]] | [[Categoria:Generació del 98]] | ||
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]] | [[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]] | ||
[[Categoria:Sigle XIX]] | |||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||