| | Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats ([[6 de setembre]] de [[1986]]) i la Reunió de Caps de Govern de la [[Commonwealth]] de [[1991]]. En [[1998]], Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies. | | Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats ([[6 de setembre]] de [[1986]]) i la Reunió de Caps de Govern de la [[Commonwealth]] de [[1991]]. En [[1998]], Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies. |
| − | Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Irlanda]] i [[Nova Zelanda]], en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics. La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques [[Suràfrica]] i [[Botsuana]], encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos. No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina. | + | Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Irlanda]] i [[Nova Zelanda]], en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics. La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques [[Suràfrica]] i [[Botsuana]], encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos. No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina. |