Diferència entre les revisions de "Francesc Almela i Vives"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1903]] - † [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1903]] - † [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]), fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].


Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història, Ciències Històriques. President de l'entitat ''[[La Nostra Parla]]''. Fundador de la revista lliterària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]''. Membre de les acadèmies: [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 26: Llínea 26:
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.  
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.  


Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de Dante.  
Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de [[Dant Alighieri|Dante]].  


Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''.
Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''.
Llínea 34: Llínea 34:
El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.  
El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.  


El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).


En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.  
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.  
Llínea 44: Llínea 44:
En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.  
En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.  


L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''[[Valencia y su Reino]]'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].


== Obra ==
== Obra ==
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]


Algunes de les obres d'Almela i Vives:  
Francesc Almela i Vives ha publicat uns 150 títuls entre llibres i fullets. Algunes de les obres d'Almela i Vives:  


=== Poesia ===
=== Poesia ===
Llínea 83: Llínea 83:
* 1935 ''La Lonja de Valencia''
* 1935 ''La Lonja de Valencia''
* 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona
* 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona
* 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de València en motiu del centenari del naiximent de Llorente
* 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de Valéncia en motiu del centenari del naiximent de Llorente
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia''
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia''
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
Llínea 96: Llínea 96:
* 1965 ''[[Valencia y su Reino]]'', reedició en l'any [[2004]] (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6.
* 1965 ''[[Valencia y su Reino]]'', reedició en l'any [[2004]] (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6.


== Reconeiximents ==
* Croniste oficial de la ciutat de Valéncia ([[1963]])
* Fill adoptiu de la Ciutat de Valéncia ([[1966]])
== Cites ==
{{Cita|''El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.''|''Valencia y su Reino'' (Valéncia, primera edició 1965; reedició de 2004), per Francesc Almela i Vives}}
 
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==