L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Portolà"

desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 567 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren posible l'us de la brúixola. Aparegueren en la Baixa Edat Mija i continuaren elaborant-se ...».
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 34 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren posible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del XIV i XV principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
[[Archiu:Gratiosus-benincasa 1473-2.jpg|thumb|right|250px|<center> Portolà migeval de l'any [[1473]], de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]


* a) Són com els actuals mapes notejats.
Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
* b) Tenen de fons una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs.
* c) Contenen una escala gràfica dita [[tronc de llegües]].


La cartografía aplegà ad un gran desenroll gràcies als portulans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permitiren als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'Atlàntic i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.
Es caracterisen per tres circumstàncies:


== Classes de portulans per son àmbit ==
* a) Són com els actuals mapes escrits.


N'hi han dos classes de portulans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente del [[Mar Mediterràneu]] i del [[Mar Negre]].
* b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs.


Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella època. Entre esta última classe de portulans es distinguiren especialment els portulans malloquins.
* c) Són mapes en escala gràfica nomenada tronc de llegües (''truncum leucae'').


== Classes de portulans per son orige ==
La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.


Per raò de son orige, [[Catow]] distinguix tres grups de portulans (''Die Geschichte der Kartographie''/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en [[Gènova]], [[Venècia]] i [[Roma]]; mallorquins, en Palma de Mallorca com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portulans mallorquins o balears.
== Classes de portolans pel seu àmbit ==


=== Debat sobre son orige ===
N'hi han dos classes de portolans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente de la [[mar Mediterrànea]] i de la [[mar Negra]].


La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portulans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portulans nàutics, i espanyola als portulans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, Roma, 1958).
Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portolans es distinguiren especialment els portolans malloquins.


Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que sa estilística i sa tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a Palma de Mallorca i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se).
== Classes de portolans pel seu orige ==


=== Portulans italians ===
Per raò de son orige, [[Catow]] distinguix tres grups de portolans (''Die Geschichte der Kartographie''/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en [[Gènova]], [[Venècia]] i [[Roma]]; mallorquins, en [[Palma de Mallorca]] com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portolans mallorquins o balears.


La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del s. XIII, en la nomenada Carta Pisana, conservada en la Biblioteca Nacional de París. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] (1373), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.
=== Debat sobre el seu orige ===


=== Portulans mallorquins ===
La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portolans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portolans nàutics, i espanyola als portolans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, [[Roma]], [[1958]]).


La novetat que aporta la cartografía mallorquina són les cartes náutic-terrestres, les quals fan us d'una estilística comú al representar certs accidents i zones geogràfiques. El cim de les cartes marines mallorquines es l'Atles d'[[Abraham Cresques]], de 1375, conservat en la Biblioteca Nacional de París.
Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que la seua estilística i la seua tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a [[Palma de Mallorca]] i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se).


Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En son taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de Pere IV, desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unides unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] (China), en la que considera l'informació de Marco Polo, Jordanus i atres.
=== Portolans italians ===


En el s. XIV destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al sigle XV correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de 1439, conservada en el Museu Marítim de Barcelona; és notable por son primor  en la factura i sos animats detalls pintorescos. La negrura sudoesteada que pot vore's en ella es un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en Mallorca; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en Mallorca''
La copiosa série de portolans italians s'inicia a mitan [[sigle XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.


=== Portulans portuguessos ===
=== Portolans mallorquins ===


Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el XVI i el XVII.
La novetat que aporta la cartografía mallorquina són les cartes náutic-terrestres, les quals fan us d'una estilística comú al representar certs accidents i zones geogràfiques. El cim de les cartes marines mallorquines es l'Atles d'[[Cresques Abraham|Abraham Cresques]], de [[1375]], conservat en la [[Biblioteca Nacional de París]].
 
 
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.
 
En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable pel seu primor  en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''
 
=== Portolans portuguessos ===
 
Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].  
           
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


* [http://butronmaker.blogspot.com butronmaker.blogspot.com Portulans dels sigles XIV y XV]  
* [http://butronmaker.blogspot.com butronmaker.blogspot.com Portolans dels sigles XIV i XV]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/ Portolà en Wikipedia]


[[Categoría:Cartografía]]
[[Categoria:Cartografia]]
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Nàutica]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Portolà»