Diferència entre les revisions de "Carles Salvador"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 27: Llínea 27:
| notes a peu      =  
| notes a peu      =  
}}
}}
'''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], [[20 de giner]] de [[1893]] - † Valéncia, [[7 de juliol]] de [[1955]]) fon un mestre, escritor, poeta i gramàtic [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]].  
'''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], [[20 de giner]] de [[1893]] - † [[Benimaclet]], [[Valéncia]], [[7 de juliol]] de [[1955]]) fon un mestre, escritor, poeta i gramàtic [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]].  


== Biografia ==  
== Biografia ==  
Llínea 33: Llínea 33:
Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.  
Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.  


A partir de l'any [[1934]] Carles Salvador es va concentrar en l'activisme cultural en pro del [[català]]. Les colaboracions en revistes, els cursos de valencià en el Centre de Cultura Valenciana, les publicacions i les tertúlies lliteràries constituïxen llavors algunes de les activitats principals de l'escritor. En plena [[Guerra Civil]], en l'any [[1937]] fon elegit membre de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV) i tingué una participació destacada en el II Congrés Internacional d'Intelectuals Antifascistes. Despuix de la guerra i durant la [[Franquisme|dictadura franquista]], la seua activitat va minvar de forma notòria. Llavors Carles Salvador va trobar un cert covil en la societat [[Lo Rat Penat]], una institució que fon respectada pel règim. Allí fon president perpetu de la Secció de Lliteratura i Filologia, des de la que organisava els cursos de valencià.  
A partir de l'any [[1934]] Carles Salvador es va concentrar en l'activisme cultural en pro del [[català]]. Les colaboracions en revistes, els cursos de valencià en el [[Centre de Cultura Valenciana]], les publicacions i les tertúlies lliteràries constituïxen llavors algunes de les activitats principals de l'escritor. En plena [[Guerra Civil]], en l'any [[1937]] fon elegit membre de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV) i tingué una participació destacada en el II Congrés Internacional d'Intelectuals Antifascistes. Despuix de la guerra i durant la [[Franquisme|dictadura franquista]], la seua activitat va minvar de forma notòria. Llavors Carles Salvador va trobar un cert covil en la societat [[Lo Rat Penat]], una institució que fon respectada pel règim. Allí fon president perpetu de la Secció de Lliteratura i Filologia, des de la que organisava els cursos de valencià.  


Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]).
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]).
Llínea 61: Llínea 61:
2on. L'incardinacio de les teories de l'Institut d'Estudis Catalans en Lo Rat Penat a través de la Gramatica de 1951 i dels cursets iniciats poc abans i que ell dirigi fins el seu falliment en 1955.
2on. L'incardinacio de les teories de l'Institut d'Estudis Catalans en Lo Rat Penat a través de la Gramatica de 1951 i dels cursets iniciats poc abans i que ell dirigi fins el seu falliment en 1955.


La seua labor, corroborada, ya en aquells moments, per la Gramatica de Sanchis Guarner (1950), i l'important colaboracio que dugue a terme est ultim en l'Institut d'Estudis Catalans i en la seua catedra de 'valencià' en l'Universitat de Valencia en els anys 70, completant la sapa iniciada pels catedratics catalans que el precediren: Reglà, Tarradell, Giralt, Lluch... ha resultat decisiva en la formacio dels quadros dirigents del pancatalanisme actual.|''L'unitat de la llengua: falsetat i mit'' (1998) per [[Alfons Vila Moreno]]}}
La seua labor, corroborada, ya en aquells moments, per la Gramatica de Sanchis Guarner (1950), i l'important colaboracio que dugue a terme est ultim en l'Institut d'Estudis Catalans i en la seua catedra de 'valencià' en l'Universitat de Valencia en els anys 70, completant la sapa iniciada pels catedratics catalans que el precediren: Reglà, Tarradell, Giralt, Lluch... ha resultat decisiva en la formacio dels quadros dirigents del pancatalanisme actual.|''L'unitat de la llengua: falsetat i mit'' (1998) per [[Alfons Vila Moreno]]}}  
 
     
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==