Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Louis Bertrand.jpg | {{Biografia| | ||
| nom = Lluís Bertran Eixarch | |||
'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com '''Sant Lluís Bertran''', | | image = [[File:Louis Bertrand.jpg|250px|Pintura de Zurbarán. Lluís Bertran]] | ||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | |||
| ocupació = Religiós. | |||
| data_naix = [[1 de giner]] de [[1526]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | |||
| data_mort = [[9 d'octubre]] de [[1581]] | |||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | |||
}} | |||
'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com a '''Sant Lluís Bertran''' o '''Sant Lluís Beltran''', fon un religiós i missioner [[Valencians|valencià]]. És un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 16: | ||
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior. | Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior. | ||
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades. | Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. Desenrollant una gran llabor evangelisadora, tant en Espanya com en Hispanoamèrica, a on ademés es va mostrar com un clar defensor dels pobles indígenes, integrant la defensa heròica de la dignitat indígena en una vida espiritual marcada pel misticisme i la conversió de mils de persones. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades. | ||
Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]]. | Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]]. | ||
| Llínea 13: | Llínea 22: | ||
En l'any [[1549]] mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en [[1554]]. | En l'any [[1549]] mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en [[1554]]. | ||
En l'any [[1560]] torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El [[14 de febrer]] de [[1562]] partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[ | En l'any [[1560]] torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El [[14 de febrer]] de [[1562]] partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[Colòmbia]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli. | ||
En l'any [[1563]] està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies. | En l'any [[1563]] està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies. | ||
| Llínea 31: | Llínea 40: | ||
Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], als 55 anys, un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. | Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], als 55 anys, un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. | ||
El [[Papa]] [[Pau V]] el va beatificar el 19 de juliol de [[1608]] i [[Aleixandre VII]] el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de | El [[Papa]] [[Pau V]] el va beatificar el 19 de juliol de [[1608]] i [[Aleixandre VII]] el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de Colòmbia en l'any [[1690]]. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]]. | ||
El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la [[Guerra Civil|guerra de 1936]]. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en [[1626]] el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia. | El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la [[Guerra Civil|guerra de 1936]]. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en [[1626]] el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia. | ||
| Llínea 39: | Llínea 48: | ||
== Milacres == | == Milacres == | ||
Se conta que en [[Colòmbia]] fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, [[Francesc Ribalta|Ribalta]] pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la sacre salvadora). | Se conta que en [[Colòmbia]] fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, [[Francesc Ribalta|Ribalta]] pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la [[sacre]] salvadora). | ||
En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu. | En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu. | ||
| Llínea 51: | Llínea 60: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes'' | |||
* Llop Catala, Miguel.''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran'' | * Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes'' (1961) | ||
* Sempere, Lorenzo | * Llop Catala, Miguel. ''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran'' (1982) | ||
* Sanz, Francisco/Loarte, Lucas. ''Historia de la vida, milagros y virtudes del glorioso San Luis Bertran, del orden de predicadores'' (1672) | |||
* Sempere, Lorenzo ''Vida y milagros de San Luis Beltrán'' (1914) | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 61: | Llínea 72: | ||
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sabies-que-sant-lluis-bertran-parlava-llengua-valenciana/ ¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana? - Cultura Valenciana] | * [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sabies-que-sant-lluis-bertran-parlava-llengua-valenciana/ ¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana? - Cultura Valenciana] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Religiosos]] | |||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
[[Categoria:Sants]] | [[Categoria:Sants]] | ||
| Llínea 71: | Llínea 82: | ||
[[Categoria:Dominics valencians]] | [[Categoria:Dominics valencians]] | ||
[[Categoria:Sants missioners]] | [[Categoria:Sants missioners]] | ||
[[Categoria:Religió]] | |||
[[Categoria:Cristianisme]] | |||
[[Categoria:Catolicisme]] | |||