Diferència entre les revisions de "Fernando Lázaro Carreter"

| image = [[File:Lazaro-carreter (1993).jpg|250px]]

| peu = Fernando Lázaro Carreter en l'any [[1993]]

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre els anys [[1992]] i [[1998]].

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa ([[1934]]-[[1941]]). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] ([[1913]]-[[2003]]), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] ([[1910]]-[[1994]]), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-[[1945]]). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] ([[1898]]-[[1990]]).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en l'any [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en l'any 1988 com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a 1998. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).

* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945)

* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral

* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE

* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968)

* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974)

* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003)

* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972)

* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965)

En una estància de formació en [[França]] en la [[década de 1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' ([[1957]]), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] ([[1899]]-[[1986]]). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).