Diferència entre les revisions de "Betulaceae"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' d’' a ' d'') |
(Text reemplaça - ' muntanya ' a ' montanya ') |
||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | La família '''Betulaceae''' (valencià: '''betulàcees''') és un grup de plantes llenyoses dins de | + | La família '''Betulaceae''' ([[valencià]]: '''betulàcees''') és un grup de plantes llenyoses dins de l'orde dels [[Fagales]], que inclou arbres i arbusts adaptats majoritàriament a zones temperades i humides de l'Hemisferi Nort. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* '''Flor''': unisexuals i dispostes en [[ament]]s. Solen ser [[Monoic|monoiques]], és dir, en flors masculines i femenines separades pero en el mateix individu. | * '''Flor''': unisexuals i dispostes en [[ament]]s. Solen ser [[Monoic|monoiques]], és dir, en flors masculines i femenines separades pero en el mateix individu. | ||
| − | * '''Fruit''': típicament una [[Núcula|núcula]] o un fruit sec | + | * '''Fruit''': típicament una [[Núcula|núcula]] o un fruit sec chicotet, a voltes alat, dispersat pel [[vent]] o per l'[[aigua]]. |
| − | * '''Tronc''': corfa sovint llisa, en tons grisencs o blanquinosos ,(com en els abedulls) de creiximent ràpit en joventut. | + | * '''Tronc''': corfa a sovint llisa, en tons [[Gris|grisencs]] o [[Blanc|blanquinosos]] ,(com en els abedulls) de creiximent ràpit en joventut. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Les espècies de Betulaceae es troben en zones de clima temperat, preferentment en terrenys humits, | + | Les espècies de Betulaceae es troben en zones de clima temperat, preferentment en terrenys humits, margens de rius, boscs de ribera o zones de muntanya. Algunes espècies pioneres, com l'[[Abedull blanc|abedull blanc]] (''Betula pendula''), colonisen terrenys degradats o incendis recents. |
== Gèneros principals == | == Gèneros principals == | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
* '''''Betula''''' – [[Abedull|abedull]], arbres de fusta llaugera i escorça blanca | * '''''Betula''''' – [[Abedull|abedull]], arbres de fusta llaugera i escorça blanca | ||
| − | * '''''Alnus''''' – [[Vern|verns]], arbres de ribera, fixadors de nitrogen | + | * '''''Alnus''''' – [[Vern|verns]], arbres de ribera, fixadors de [[nitrogen]] |
* '''''Corylus''''' – [[Avellaner|avellaners]], cultivats pel seu fruit | * '''''Corylus''''' – [[Avellaner|avellaners]], cultivats pel seu fruit | ||
| − | * '''''Carpinus''''' – [[Carpí|carpins]], arbres de fulla caduca i fusta dura | + | * '''''Carpinus''''' – [[Carpí|carpins]], arbres de fulla caduca i [[fusta]] dura |
| − | * '''''Ostrya''''' – carpins de | + | * '''''Ostrya''''' – carpins de l'est d'[[Europa]] i [[Àsia]] |
* '''''Ostryopsis''''' – arbusts asiàtics, menys coneguts | * '''''Ostryopsis''''' – arbusts asiàtics, menys coneguts | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| − | * '''Fusta''': utilisada en fusteria, llenya, utensilis i mobles (especialment el abedull i el carpí). | + | * '''Fusta''': utilisada en fusteria, [[llenya]], utensilis i mobles (especialment el abedull i el carpí). |
| − | * '''Alimentació''': | + | * '''Alimentació''': l'[[Avellana|avellana]] és un fruit molt apreciat i cultivat en diverses regions mediterrànees. |
| − | * '''Reforestació''': diverses espècies | + | * '''Reforestació''': diverses espècies s'usen per a repoblar zones degradades, sent pioneres i tolerants a condicions adverses. |
* '''Ornamentals''': molts abedulls i carpins es planten en jardins i parcs pel seu port i coloració. | * '''Ornamentals''': molts abedulls i carpins es planten en jardins i parcs pel seu port i coloració. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
Les betulàcees es distribuïxen especialment per: | Les betulàcees es distribuïxen especialment per: | ||
| − | * | + | * Europa i Àsia templades |
* [[Amèrica del Nort]], especialment al nordest | * [[Amèrica del Nort]], especialment al nordest | ||
| − | * Zones de | + | * Zones de montanya d'[[Amèrica Central]] i el nort d'[[Àfrica]] |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
* Pèrdua d'hàbitats humits i riberencs | * Pèrdua d'hàbitats humits i riberencs | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.tropicos.org/name/18400744 «Betulaceae». Tropicos.org. Jardín Botánico de Missouri] | ||
| + | * Christenhusz, M. J. M.; Byng, J. W. Phytotaxa, 261, 3, 2016, pàg. 201-217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1 | ||
| + | * [https://www.jardinbotanico.org/parque-jardin-botanico-de-moraleja-de-enmedio/familias-de-plantas/ «Familias de Plantas | Jardín Botánico»] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Berendsohn, W.G., A. K. Gruber y J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos e introducidos de El Salvador. Parte 1: Angiospermas - Familias A a L. Englera 29(1): 1–438 | ||
| + | * Furlow. 2001. Betulaceae. En: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool y O.M. Montiel (eds.). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 402–403. | ||
| + | * Gray, Samuel Frederick. Natural Arrangement of British Plants, According to Their Relation to Each Other (en [[anglès]]), [[1821]] | ||
| + | * Osono, Takashi, and Hayato Masuya. 2012. "Endophytic fungi associated with leaves of Betulaceae in Japan." Canadian Journal Of Microbiology 58, no. 4: 507-515. Academic Search Complete, EBSCOhost (accessed November 16, 2015) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Betulaceae}} | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000744-2 Betulaceae en Plants of the World Online] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000744-2 Betulaceae en Plants of the World Online] | ||
Última revisió del 12:10 4 ago 2025
| Betulaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Betulaceae | ||
| Gènero | Betula, Alnus, Corylus, Carpinus, entre atres | ||
| Espècie | unes 160 espècies | ||
La família Betulaceae (valencià: betulàcees) és un grup de plantes llenyoses dins de l'orde dels Fagales, que inclou arbres i arbusts adaptats majoritàriament a zones temperades i humides de l'Hemisferi Nort.
Descripció[editar | editar còdic]
Les betulàcees presenten les següents característiques generals:
- Fulla: simples, alternes, generalment dentades i caduques.
- Flor: unisexuals i dispostes en aments. Solen ser monoiques, és dir, en flors masculines i femenines separades pero en el mateix individu.
- Fruit: típicament una núcula o un fruit sec chicotet, a voltes alat, dispersat pel vent o per l'aigua.
- Tronc: corfa a sovint llisa, en tons grisencs o blanquinosos ,(com en els abedulls) de creiximent ràpit en joventut.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Les espècies de Betulaceae es troben en zones de clima temperat, preferentment en terrenys humits, margens de rius, boscs de ribera o zones de muntanya. Algunes espècies pioneres, com l'abedull blanc (Betula pendula), colonisen terrenys degradats o incendis recents.
Gèneros principals[editar | editar còdic]
La família comprén sis gèneros principals:
- Betula – abedull, arbres de fusta llaugera i escorça blanca
- Corylus – avellaners, cultivats pel seu fruit
- Ostryopsis – arbusts asiàtics, menys coneguts
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les betulàcees juguen un paper important en els ecosistemes temperats i de ribera. Algunes espècies com els verns milloren el sol per la seua capacitat de fixar nitrogen atmosfèric. Els seus fruits alimenten fauna variada (rosegadors, aucells forestals).
Usos humans[editar | editar còdic]
- Fusta: utilisada en fusteria, llenya, utensilis i mobles (especialment el abedull i el carpí).
- Alimentació: l'avellana és un fruit molt apreciat i cultivat en diverses regions mediterrànees.
- Reforestació: diverses espècies s'usen per a repoblar zones degradades, sent pioneres i tolerants a condicions adverses.
- Ornamentals: molts abedulls i carpins es planten en jardins i parcs pel seu port i coloració.
Distribució[editar | editar còdic]
Les betulàcees es distribuïxen especialment per:
- Europa i Àsia templades
- Amèrica del Nort, especialment al nordest
- Zones de montanya d'Amèrica Central i el nort d'Àfrica
Conservació[editar | editar còdic]
Encara que la major part de les espècies no estan en perill, algunes poden vore's afectades per:
- Canvi climàtic
- Desforestació
- Pèrdua d'hàbitats humits i riberencs
Referències[editar | editar còdic]
- «Betulaceae». Tropicos.org. Jardín Botánico de Missouri
- Christenhusz, M. J. M.; Byng, J. W. Phytotaxa, 261, 3, 2016, pàg. 201-217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1
- «Familias de Plantas | Jardín Botánico»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Berendsohn, W.G., A. K. Gruber y J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos e introducidos de El Salvador. Parte 1: Angiospermas - Familias A a L. Englera 29(1): 1–438
- Furlow. 2001. Betulaceae. En: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool y O.M. Montiel (eds.). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 402–403.
- Gray, Samuel Frederick. Natural Arrangement of British Plants, According to Their Relation to Each Other (en anglès), 1821
- Osono, Takashi, and Hayato Masuya. 2012. "Endophytic fungi associated with leaves of Betulaceae in Japan." Canadian Journal Of Microbiology 58, no. 4: 507-515. Academic Search Complete, EBSCOhost (accessed November 16, 2015)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Betulaceae.