L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Cepell"

(Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Cepell | image = Calluna vulgaris 005.jpg | llegenda = Floració | status = | regnum = Plantae | divisio = Magnoliophyta | classi…»)
 
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
| image = Calluna vulgaris 005.jpg
 
| image = Calluna vulgaris 005.jpg
 
| llegenda = Floració
 
| llegenda = Floració
−
| status =  
+
| status = LC
 
| regnum = [[Plantae]]
 
| regnum = [[Plantae]]
 
| divisio = [[Magnoliophyta]]
 
| divisio = [[Magnoliophyta]]
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
−
'''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d’Europa occidental. Es tracta de l’única espècie del gènero ''Calluna''.
+
'''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'[[Europa|Europa occidental]]. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
−
''Calluna vulgaris'' és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d’altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames.
+
''Calluna vulgaris'' és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.
  
−
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d’uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color [[vert]] en [[estiu]] i poden prendre tons [[Roig|rogencs]] o [[Morat|morats]] en [[hivern]].
−
* [[Flor|Flor]]: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]].
+
* [[Flor|Flor]]: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color [[Rosa (color)|rosa]] porpra, a voltes [[Blanc|blanques]]. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]].
−
* [[Fruit|Fruit]]: càpsula menuda en numeroses granes.
+
* [[Fruit|Fruit]]: càpsula chicoteta en numeroses granes.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
−
Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d’[[Europa]]. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.
+
Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. En el  territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
Llínea 32: Llínea 32:
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
−
* '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l’ús tradicional de la planta per a fer graneres.
+
* '''Calluna''': del [[grec]] ''kallyno'', ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer [[Granera|graneres]].
−
* '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d’Europa.
+
* '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
−
Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d’aroma forta a partir del seu néctar.
+
Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les [[Abella|abelles]] produïxen [[mel]] fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
 
És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.
 
És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.
 +
 +
== Refranys valencians ==
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:331629-2 Calluna vulgaris – Plants of the World Online – Kew]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:331629-2 Calluna vulgaris – Plants of the World Online – Kew]
−
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
+
* [http://www.anthos.es/ «Calluna vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 +
* [https://www.tropicos.org/Name/12300012  «Calluna vulgaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 +
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
+
* Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X
−
* Valdés, B. et al. (1987). *Flora Vascular de Andalucía Occidental*.
+
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press
 +
* Valdés, B. et al. (1987). ''Flora Vascular de Andalucía Occidental''
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13534.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
{{Commonscat|Calluna vulgaris}}
 +
 
 +
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13534.html Ficha a l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Calluna_vulgaris Calluna vulgaris en Wikipedia (castellà)]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Calluna_vulgaris Calluna vulgaris en Wikipedia (castellà)]
 
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/cepell Cepell RACV]
 
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/cepell Cepell RACV]
  
−
== Dits valencians ==
 
  
 +
 +
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
−
[[Categoria:Mates]]
+
[[Categoria:Plantes]]
 +
[[Categoria:Plantes medicinals]]
 
[[Categoria:Ericaceae]]
 
[[Categoria:Ericaceae]]
 
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
 
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
 
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
 
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]

Última revisió del 15:45 8 ago 2025


Cepell (Calluna vulgaris) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees, molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero Calluna.

Cepell

Calluna vulgaris 005.jpg
Floració

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Ericales
Família Ericaceae
Gènero Calluna
Espècie Calluna vulgaris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Calluna vulgaris és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.

  • Fulla: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color vert en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
  • Flor: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de juliol a setembre.
  • Fruit: càpsula chicoteta en numeroses granes.

HàbitatEditar

Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'Europa. En el territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.

TaxonomiaEditar

Calluna vulgaris fon descrita per Carles Linneo en 1753 com a Erica vulgaris i posteriorment reclassificada en el gènero Calluna.

EtimologiaEditar

  • Calluna: del grec kallyno, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.
  • vulgaris: significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.

UsosEditar

Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.

ConservacióEditar

És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.

Refranys valenciansEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X
  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
  • Valdés, B. et al. (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cepell&oldid=427936»