Diferència entre les revisions de "ISBN"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Un codi ISBN-10, a dalt, i el corresponent còdic de barres ISBN-13, a baix. L''''''International Standard Book Number''''' (...». |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:ISBN | [[Image:EAN-13-ISBN-13.svg|thumb|Un còdic de barres ISBN-13 representat segons l'[[European Article Number]] (ISBN 978-3-16-148410-0).]] | ||
L''''''International Standard Book Number''''' (en [[valencià]], «Estàndart internacional de numeració de llibres») o '''ISBN''', és un [[identificador]] únic per a llibres, previst per a un us comercial. Fon creat en [[Anglaterra]] en l'any [[1966]] per les llibreries i papereries britàniques. Originalment es dia ''Standard Book Numbering'' (en valencià, «Numeració Estàndart del Llibre») o SBN. Fon adoptat com a estàndart internacional ''ISO 2108'' en l'any [[1970]]. | |||
L''''''International Standard Book Number''''' (en [[valencià]], «Estàndart internacional de numeració de llibres») o '''ISBN''', és un [[identificador]] únic per a llibres, previst per a un us comercial. Fon creat en [[Anglaterra]] en [[1966]] per les llibreries i papereries britàniques. Originalment es dia ''Standard Book Numbering'' (en valencià, «Numeració Estàndart del Llibre») o SBN. Fon adoptat com a estàndart internacional ''ISO 2108'' | |||
En publicacions periòdiques com revistes s'utilisa l'''International Standard Serial Number'' (en valencià, «Número Internacional Normalisat de Publicacions Seriades») o ([[ISSN]]). | En publicacions periòdiques com revistes s'utilisa l'''International Standard Serial Number'' (en valencià, «Número Internacional Normalisat de Publicacions Seriades») o ([[ISSN]]). | ||
| Llínea 7: | Llínea 6: | ||
Esta norma naix en l'objectiu de normalisar i coordinar a nivell internacional un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títul i una edició determinada. És un número d'identificació que pot ser llegit mecànicament i que no dona lloc a errors per lo que es considera una ferramenta essencial per a la distribució. | Esta norma naix en l'objectiu de normalisar i coordinar a nivell internacional un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títul i una edició determinada. És un número d'identificació que pot ser llegit mecànicament i que no dona lloc a errors per lo que es considera una ferramenta essencial per a la distribució. | ||
El número d'ISBN està format per deu dígits i es dividix en quatre parts d'extensió variable separades en guions o espais. La primera part es nomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o llingüística. La segona part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta. La tercera part és l'identificador de títul i correspon a una edició determinada d'un títul. La quarta part i | El número d'ISBN està format per deu dígits i es dividix en quatre parts d'extensió variable separades en guions o espais. La primera part es nomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o llingüística. La segona part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta. La tercera part és l'identificador de títul i correspon a una edició determinada d'un títul. La quarta part i última és el dígit de comprovació que és l'últim número de l'ISBN i es calcula per mig d'un mòdul 11, en ponderacions 10-2, utilisant X en lloc de 10 quan aparega com a dígit de comprovació. | ||
== Còdics ISBN nacionals d'un o dos dígits == | |||
{| class="sortable" cellspacing="5" border="1" cellpadding="5" style="border-collapse: collapse" | |||
|- | |||
! REGIÓ GEOGRÀFICA || CÒDIC | |||
|- | |||
| [[Espanya]] | |||
| '''84''' | |||
|- | |||
| [[Portugal]] | |||
| 972 i 989 | |||
|- | |||
| [[EEUU]], [[Bermudas]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Zàmbia]], [[Suràfrica]] i [[Gibraltar]] atres regions anglofones | |||
| 0 i 1 | |||
|- | |||
| [[França]] i francòfons belgues, suïssos, canadencs i africans | |||
| 2 | |||
|- | |||
| [[Alemanya]], [[Àustria]] i germanófons belgues | |||
| 3 | |||
|- | |||
| [[Japó]] | |||
| 4 | |||
|- | |||
| [[Rússia]] i alguns atres països de l'antiga [[Unió Soviètica]] | |||
| 5 | |||
|- | |||
| [[China]] | |||
| 7 | |||
|- | |||
| [[República Checa]] | |||
| 80 | |||
|- | |||
| [[Índia]] | |||
| 81 i 93 | |||
|- | |||
| [[Noruega]] | |||
| 82 | |||
|- | |||
| [[Polònia]] | |||
| 83 | |||
|- | |||
| [[Andorra]] | |||
| 99913 i 99920 | |||
|- | |||
| [[Brasil]] | |||
| 85 | |||
|- | |||
| [[Servia]] i [[Montnegre]] i alguns països de l'antiga [[Yugoslàvia]] | |||
| 86 | |||
|- | |||
| [[Dinamarca]] | |||
| 87 | |||
|- | |||
| [[Itàlia]] | |||
| 88 | |||
|- | |||
| [[Corea]] | |||
| 89 | |||
|- | |||
| [[Holanda]] i els belgues flamencs, pero no les [[Antilles holandeses]] | |||
| 90 | |||
|- | |||
| [[Suècia]] | |||
| 91 | |||
|- | |||
| Institucions multinacionals i supranacionals ([[ONU]], [[FAO]], [[UNESCO]], [[OMS]], [[OMC]], [[UE]], [[CEE]]) | |||
| 92 | |||
|- | |||
| [[Índia]] | |||
| 93 i 81 | |||
|} | |||
== Còdics ISBN per a països iberoamericans == | |||
{| class="sortable" cellspacing="5" border="1" cellpadding="5" style="border-collapse: collapse" | |||
|- | |||
! REGIÓ GEOGRÀFICA || CÒDIC | |||
|- | |||
| [[Argentina]] | |||
| 950 i 987 | |||
|- | |||
| [[Chile]] | |||
| 956 | |||
|- | |||
| [[Colòmbia]] | |||
| 958 | |||
|- | |||
| [[Cuba]] | |||
| 959 | |||
|- | |||
| [[Mèxic]] | |||
| 968 i 970 | |||
|- | |||
| [[Veneçuela]] | |||
| 980 | |||
|- | |||
| [[Panamà]] | |||
| 9962 | |||
|- | |||
| [[Costa Rica]] | |||
| 9968 i 9977 | |||
|- | |||
| [[Perú]] | |||
| 9972 | |||
|- | |||
| [[Uruguai]] | |||
| 9974 | |||
|- | |||
| [[Equador]] | |||
| 9978 | |||
|- | |||
| [[Bolívia]] | |||
| 99905 | |||
|- | |||
| [[Guatemala]] | |||
| 99922 i 99939 | |||
|- | |||
| [[El Salvador]] | |||
| 99923 | |||
|- | |||
| [[Nicaragua]] | |||
| 99924 | |||
|- | |||
| [[Paraguai]] | |||
| 99925 | |||
|- | |||
| [[Hondures]] | |||
| 99926 | |||
|- | |||
| [[República Dominicana]] | |||
| 99934 | |||
|} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 13: | Llínea 144: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.isbn-international.org/ | {{Commonscat}} | ||
* [ | *[http://www.mcu.es/webISBN/tituloSimpleFilter.do?cache=init&prev_layout=busquedaisbn&layout=busquedaisbn&language=es Agencia Espanyola del ISBN] (El número del ISBN dels llibres publicats en Espanya escomença per '''84'''). | ||
* [https://www.isbn-international.org/ Llista oficial del ISBN] {{en}} | |||
* [https://gaussianos.com/detectar-si-un-isbn-es-erroneo/ Gaussianos] Explicació sobre l'ISBN | |||
[[Categoria:Acrònims]] | [[Categoria:Acrònims]] | ||
[[Categoria:Llibres]] | [[Categoria:Llibres]] | ||
[[Categoria:Identificadors internacionals]] | |||
Última revisió del 15:16 15 set 2022

L'International Standard Book Number (en valencià, «Estàndart internacional de numeració de llibres») o ISBN, és un identificador únic per a llibres, previst per a un us comercial. Fon creat en Anglaterra en l'any 1966 per les llibreries i papereries britàniques. Originalment es dia Standard Book Numbering (en valencià, «Numeració Estàndart del Llibre») o SBN. Fon adoptat com a estàndart internacional ISO 2108 en l'any 1970.
En publicacions periòdiques com revistes s'utilisa l'International Standard Serial Number (en valencià, «Número Internacional Normalisat de Publicacions Seriades») o (ISSN).
Esta norma naix en l'objectiu de normalisar i coordinar a nivell internacional un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títul i una edició determinada. És un número d'identificació que pot ser llegit mecànicament i que no dona lloc a errors per lo que es considera una ferramenta essencial per a la distribució.
El número d'ISBN està format per deu dígits i es dividix en quatre parts d'extensió variable separades en guions o espais. La primera part es nomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o llingüística. La segona part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta. La tercera part és l'identificador de títul i correspon a una edició determinada d'un títul. La quarta part i última és el dígit de comprovació que és l'últim número de l'ISBN i es calcula per mig d'un mòdul 11, en ponderacions 10-2, utilisant X en lloc de 10 quan aparega com a dígit de comprovació.
Còdics ISBN nacionals d'un o dos dígits
[editar | editar còdic]| REGIÓ GEOGRÀFICA | CÒDIC |
|---|---|
| Espanya | 84 |
| Portugal | 972 i 989 |
| EEUU, Bermudas, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Zàmbia, Suràfrica i Gibraltar atres regions anglofones | 0 i 1 |
| França i francòfons belgues, suïssos, canadencs i africans | 2 |
| Alemanya, Àustria i germanófons belgues | 3 |
| Japó | 4 |
| Rússia i alguns atres països de l'antiga Unió Soviètica | 5 |
| China | 7 |
| República Checa | 80 |
| Índia | 81 i 93 |
| Noruega | 82 |
| Polònia | 83 |
| Andorra | 99913 i 99920 |
| Brasil | 85 |
| Servia i Montnegre i alguns països de l'antiga Yugoslàvia | 86 |
| Dinamarca | 87 |
| Itàlia | 88 |
| Corea | 89 |
| Holanda i els belgues flamencs, pero no les Antilles holandeses | 90 |
| Suècia | 91 |
| Institucions multinacionals i supranacionals (ONU, FAO, UNESCO, OMS, OMC, UE, CEE) | 92 |
| Índia | 93 i 81 |
Còdics ISBN per a països iberoamericans
[editar | editar còdic]| REGIÓ GEOGRÀFICA | CÒDIC |
|---|---|
| Argentina | 950 i 987 |
| Chile | 956 |
| Colòmbia | 958 |
| Cuba | 959 |
| Mèxic | 968 i 970 |
| Veneçuela | 980 |
| Panamà | 9962 |
| Costa Rica | 9968 i 9977 |
| Perú | 9972 |
| Uruguai | 9974 |
| Equador | 9978 |
| Bolívia | 99905 |
| Guatemala | 99922 i 99939 |
| El Salvador | 99923 |
| Nicaragua | 99924 |
| Paraguai | 99925 |
| Hondures | 99926 |
| República Dominicana | 99934 |
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre ISBN.- Agencia Espanyola del ISBN (El número del ISBN dels llibres publicats en Espanya escomença per 84).
- Llista oficial del ISBN (anglés)
- Gaussianos Explicació sobre l'ISBN