Diferència entre les revisions de "Bertrand Russell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 21:

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l'antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en [[1943]], descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).

En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan ([[1932]]), la Medalla Sylvester ([[1934]]), el Premi Kalinga ([[1957]]) i el Premi Jerusalem ([[1963]]).

== Biografia ==

=== Infància i antecedents ===

Bertrand Arthur William Russell naixqué en Ravenscroft, una casa de camp en Trellech, Monmouthshire, el 18 de maig de 1872, en el sí d'una família influent i lliberal de l'aristocràcia britànica. Els seus pares eren el vescomte i la vescomtesa d'Amberley. Lord Amberley consentí la relació extramarital de la seua esposa en el tutor dels seus fills, el biòlec [[Douglas Spalding]]. Abdós foren defensors primerencs del [[control de la natalitat]] en una época en la que açò es considerava escandalós. Lord Amberley, [[Deisme|deiste]], demanà al filòsof [[John Stuart Mill]] que actuara com a padrí secular de Russell. Mill va fallir a l'any següent del naiximent de Russell, pero els seus escrits influirien posteriorment en la vida d'est.

El yayo patern de Russell, Lord John Russell, posteriorment primer comte Russell, fon [[primer ministre del Regne Unit]] en dos ocasions durant les [[Anys 1840|décades de 1840]] i [[Anys 1860|1860]]. Membre del Parlament des de principis de la [[década de 1810]], es reuní ab [[Napoleó Bonaparte]] en [[Elba]]. Els Russell havien segut una família prominent en Anglaterra durant varis sigles abans d'açò, alcançant el poder i el títul nobiliari en l'ascens de la [[dinastia Tudor]] (vejau: [[Duc de Bedford]]). Es consolidaren com una de les principals famílies [[whig]] i participaren en acontenyiments polítics des de la [[dissolució dels monasteris]] entre els anys [[1536]] i [[1540]], fins a la [[Revolució Gloriosa]] de [[1688]]–[[1689]] i la Gran Reforma de [[1832]].

Lady Amberley era filla de Lord i Lady Stanley de Alderley. Russell temia a sovint les burles de la seua yaya materna, una de les defensores de l'[[educació de la dona]].

=== Infància i adolescència ===

Russell tenia dos germans: el seu germà [[Frank Russell, 2nd Earl Russell|Frank]] (sèt anys major) i la seua germana Rachel (quatre anys major). En [[juny]] de [[1874]], la seua mare morí de [[diftèria]], seguida poc despuix per la mort de Rachel. En [[giner]] de [[1876]], el seu pare fallí de [[bronquitis]] despuix d'un llarc periodo de [[depressió]]. Frank i Bertrand quedaren baix el conte dels seus yayos paterns, els qui vivien en Pembroke Lodge, en Richmond Park. El seu yayo, l'ex primer ministre comte Russell, morí en [[1878]] i fon recordat per Russell com un vell amable en cadira de rodes. La seua yaya, la comtesa Russell (de naiximent Lady Frances Elliot), fon la figura central de la família durant el restant de l'infància i joventut de Russell. La comtesa provenia d'una família [[Presbiterianisme|presbiteriana]] escocesa i presentà una petició davant el Tribunal de Cancelleria per a anular una clàusula del testament de Amberley que exigia que els chiquets foren criats com a [[Agnosticisme|agnòstics]]. A pesar del seu conservadurisme religiós, mantenia idees progressistes en atres àmbits (acceptava el [[darwinisme]] i recolzava l'autonomia irlandesa), i la seua influència en la visió de Bertrand Russell sobre la [[justícia social]] i la defensa dels principis va perdurar a lo llarc de tota la seua vida.

L'adolescència de Russell fon solitària i va aplegar a contemplar el suïcidi. Comentà en la seua autobiografia que el seu interés per "la naturalea, els llibres i (més tart) les matemàtiques em varen salvar de la desesperació total"; solament el seu desig de deprendre més matemàtiques ho va mantindre alluntat del suïcidi. Va rebre educació en casa per mig de diversos tutors. Quan tenia onze anys, el seu germà Frank li va presentar l'obra d'[[Euclides]], que Russell descrigué en la seua autobiografia com "un dels grans acontenyiments de la meua vida, tan enlluernant com el primer amor".

Durant estos anys formatius, també descobrí les obres de [[Percy Bysshe Shelley]]. Russell escrigué: "Passava tot el meu temps lliure llegint-ho i deprenent-ho de memòria, sense conéixer a ningú en qui poguera parlar de lo que pensava o sentia. Solia reflexionar sobre lo maravellós que hauria segut conéixer a Shelley, i em preguntava si alguna volta trobaria a un ser humà viu en qui sentira tanta simpatia". Russell afirmà que, a partir dels 15 anys, va dedicar molt de temps a reflexionar sobre la validea del dogma religiós cristià, el qual no li resultava convincent. A eixa edat va aplegar a la conclusió de que no existix el [[lliure albir]] i, dos anys despuix, que no hi ha vida despuix de la mort. Finalment, als 18 anys, despuix de llegir l'Autobiografia de Mill, abandonà l'argument de la "[[Primer motor inmòvil|Causa Primera]]" i es convertí en [[Ateisme|ateu]].

En l'any [[1890]] viajà al continent europeu en un amic nortamericà, [[Edward FitzGerald]], i junt a la família d'est va visitar l'[[Exposició de París de 1889]] i va pujar a la [[Torre Eiffel]] poc despuix de la seua inauguració.

=== Educació ===

Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en [[1893]] i convertint-se en Fellow en filosofia en [[1895]]. Durant la seua estància en Cambridge, Russell anà alluntant-se cada volta més de les matemàtiques per a orientar-se cap a la filosofia, influït pels debats contemporàneus sobre l'idealisme i els fonaments de la geometria. Encara que en un principi es mostrà propenc a l'[[idealisme britànic]], més tart ho va rebujar i desenrollà l'enfocament realiste que acabaria sent central en la filosofia analítica. Els seus primers treballs acadèmics es centraren en els fonaments llògics de les matemàtiques, i culminaren en la seua primera gran publicació, ''[[An Essay on the Foundations of Geometry]]'' (1897).

L'elecció de Russell com Fellow del Trinity College en l'any 1895 li proporcionà independència econòmica i la llibertat necessària per a dedicar-se a l'investigació. Durant estos anys formatius, va iniciar les investigacions sobre llògica i teoria de conjunts que acabarien conduint al seu treball sobre el llogicisme i a la seua colaboració en [[Alfred North Whitehead]] en ''Principia Mathematica''.

=== Primers anys de la seua carrera ===

Russell inicià la seua obra publicada en 1896 en ''German Social Democracy'', un estudi polític que ya mostrava el seu primerenc interés per la teoria política i social. Eixe mateix any ensenyà socialdemocràcia alemanya en la [[London School of Economics]]. Fon també membre del club de sopar Coefficients, un grup de reformadors socials fundat en l'any [[1902]] pels activistes fabians [[Sidney James Webb|Sidney]] i [[Martha Beatrice Webb|Beatrice Webb]].

== Obres ==

A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en anglés, ordenades per any de la seua primera publicació:

A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en [[anglés]], ordenades per any de la seua primera publicació:

- '''1896'''. ''German Social Democracy''. London: Longmans, Green & Co.

Llínea 171:

Llínea 197:

- '''1968'''. ''Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968'', edited by Barry Feinberg and Ronald Kasrils. London: George Allen and Unwin

Russell fon autor de més de xixanta llibres i més de dos mil artículs. Ademés, va escriure numerosos fullets, introduccions i cartes a l'editor. Un d'estos fullets, titulat ''I Appeal Unto Caesar: The Case of the Conscientious Objectors'', escrit en nom de Margaret Hobhouse, mare de l'activiste pacifiste encarcerat [[Stephen Hobhouse]], supostament va ajudar a conseguir la lliberació de centenars d'objectors de consciència.

Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent ''The Collected Papers of Bertrand Russell'', que l'[[Universitat McMaster]] començà a publicar en 1983. Per a març de 2017, esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la [[Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster]], posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.

Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent ''The Collected Papers of Bertrand Russell'', que l'[[Universitat McMaster]] començà a publicar en [[1983]]. Per a [[març]] de [[2017]], esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la [[Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster]], posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.

== Cites ==

{{Cita|Pots passar-te tota la teua vida creent que estàs defenent les teues idees, fins que descobrixes que realment estàs defenent les idees que te varen clavar en el cap.|Bertrand Russell}}

== Referències ==

* Frisch, Mathias (2020). Zalta, Edward N., ed. Causation in Physics (Fall 2020 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University

* Russell, Bertrand: The analysis of mind (El análisis de la mente), págs. 159-160; 1921

* Russell, Bertrand (1988) [1917]. Political Ideals. Routledge. ISBN 0-415-10907-8

== Bibliografia ==

* Camprubí, Lino (2022). ''Science and apocalypse in Bertrand Russell : a cultural sociology''. ISBN 978-1-7936-1847-4. OCLC 1319082939

* Garciadiego Dantan, Alejandro R. (febrero de 1988). ''«Bertrand Russell y el origen de las paradojas de la teoría de conjuntos»''. Mathesis 1 (4): 113-130

* Grattan-Guiness, Ivor (2000). ''The Search For Mathematical Roots 1870 - 1940'' (en anglés). Princeton University Press

* Grattan-Guiness, Ivor (2003). ''The Cambridge Companion to Bertrand Russell'' (en anglés). Cambridge University Press

* Hurtado, Guillermo (1998). ''Proposiciones russellianas''. México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, UNAM

* Rodríguez Consuegra, Francisco (1990). ''«La interpretación russelliana de Leibniz y el atomismo metodológico de Moore»''. Diánoia 36 (36): 121-156.

* Rodríguez Consuegra, Francisco (1991). ''«El logicismo russelliano: su significado filosófico»''. Crítica 23 (67): 15-34

* Rodríguez-Ponga, Rafael (1982). ''«El agnosticismo de Bertrand Russell»''. Religión y Cultura (XXVIII): 128, 327-350

* Tomasini, Alejandro (1992). ''Una introducción al pensamiento de Bertrand Russell''. México: Universidad Autónoma de Zacatecas

== Enllaços externs ==

~~{{Traduït de|en|Bertrand_Russell}}~~

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia]

@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l'antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en [[1943]], descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.
-En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).
+En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan ([[1932]]), la Medalla Sylvester ([[1934]]), el Premi Kalinga ([[1957]]) i el Premi Jerusalem ([[1963]]).
+== Biografia ==
+=== Infància i antecedents ===
+Bertrand Arthur William Russell naixqué en Ravenscroft, una casa de camp en Trellech, Monmouthshire, el 18 de maig de 1872, en el sí d'una família influent i lliberal de l'aristocràcia britànica. Els seus pares eren el vescomte i la vescomtesa d'Amberley. Lord Amberley consentí la relació extramarital de la seua esposa en el tutor dels seus fills, el biòlec [[Douglas Spalding]]. Abdós foren defensors primerencs del [[control de la natalitat]] en una época en la que açò es considerava escandalós. Lord Amberley, [[Deisme|deiste]], demanà al filòsof [[John Stuart Mill]] que actuara com a padrí secular de Russell. Mill va fallir a l'any següent del naiximent de Russell, pero els seus escrits influirien posteriorment en la vida d'est.
+El yayo patern de Russell, Lord John Russell, posteriorment primer comte Russell, fon [[primer ministre del Regne Unit]] en dos ocasions durant les [[Anys 1840|décades de 1840]] i [[Anys 1860|1860]]. Membre del Parlament des de principis de la [[década de 1810]], es reuní ab [[Napoleó Bonaparte]] en [[Elba]]. Els Russell havien segut una família prominent en Anglaterra durant varis sigles abans d'açò, alcançant el poder i el títul nobiliari en l'ascens de la [[dinastia Tudor]] (vejau: [[Duc de Bedford]]). Es consolidaren com una de les principals famílies [[whig]] i participaren en acontenyiments polítics des de la [[dissolució dels monasteris]] entre els anys [[1536]] i [[1540]], fins a la [[Revolució Gloriosa]] de [[1688]]–[[1689]] i la Gran Reforma de [[1832]].
+Lady Amberley era filla de Lord i Lady Stanley de Alderley. Russell temia a sovint les burles de la seua yaya materna, una de les defensores de l'[[educació de la dona]].
+=== Infància i adolescència ===
+Russell tenia dos germans: el seu germà [[Frank Russell, 2nd Earl Russell|Frank]] (sèt anys major) i la seua germana Rachel (quatre anys major). En [[juny]] de [[1874]], la seua mare morí de [[diftèria]], seguida poc despuix per la mort de Rachel. En [[giner]] de [[1876]], el seu pare fallí de [[bronquitis]] despuix d'un llarc periodo de [[depressió]]. Frank i Bertrand quedaren baix el conte dels seus yayos paterns, els qui vivien en Pembroke Lodge, en Richmond Park. El seu yayo, l'ex primer ministre comte Russell, morí en [[1878]] i fon recordat per Russell com un vell amable en cadira de rodes. La seua yaya, la comtesa Russell (de naiximent Lady Frances Elliot), fon la figura central de la família durant el restant de l'infància i joventut de Russell. La comtesa provenia d'una família [[Presbiterianisme|presbiteriana]] escocesa i presentà una petició davant el Tribunal de Cancelleria per a anular una clàusula del testament de Amberley que exigia que els chiquets foren criats com a [[Agnosticisme|agnòstics]]. A pesar del seu conservadurisme religiós, mantenia idees progressistes en atres àmbits (acceptava el [[darwinisme]] i recolzava l'autonomia irlandesa), i la seua influència en la visió de Bertrand Russell sobre la [[justícia social]] i la defensa dels principis va perdurar a lo llarc de tota la seua vida.
+L'adolescència de Russell fon solitària i va aplegar a contemplar el suïcidi. Comentà en la seua autobiografia que el seu interés per "la naturalea, els llibres i (més tart) les matemàtiques em varen salvar de la desesperació total"; solament el seu desig de deprendre més matemàtiques ho va mantindre alluntat del suïcidi. Va rebre educació en casa per mig de diversos tutors. Quan tenia onze anys, el seu germà Frank li va presentar l'obra d'[[Euclides]], que Russell descrigué en la seua autobiografia com "un dels grans acontenyiments de la meua vida, tan enlluernant com el primer amor".
+Durant estos anys formatius, també descobrí les obres de [[Percy Bysshe Shelley]]. Russell escrigué: "Passava tot el meu temps lliure llegint-ho i deprenent-ho de memòria, sense conéixer a ningú en qui poguera parlar de lo que pensava o sentia. Solia reflexionar sobre lo maravellós que hauria segut conéixer a Shelley, i em preguntava si alguna volta trobaria a un ser humà viu en qui sentira tanta simpatia". Russell afirmà que, a partir dels 15 anys, va dedicar molt de temps a reflexionar sobre la validea del dogma religiós cristià, el qual no li resultava convincent. A eixa edat va aplegar a la conclusió de que no existix el [[lliure albir]] i, dos anys despuix, que no hi ha vida despuix de la mort. Finalment, als 18 anys, despuix de llegir l'Autobiografia de Mill, abandonà l'argument de la "[[Primer motor inmòvil|Causa Primera]]" i es convertí en [[Ateisme|ateu]].
+En l'any [[1890]] viajà al continent europeu en un amic nortamericà, [[Edward FitzGerald]], i junt a la família d'est va visitar l'[[Exposició de París de 1889]] i va pujar a la [[Torre Eiffel]] poc despuix de la seua inauguració.
+=== Educació ===
+Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en [[1893]] i convertint-se en Fellow en filosofia en [[1895]]. Durant la seua estància en Cambridge, Russell anà alluntant-se cada volta més de les matemàtiques per a orientar-se cap a la filosofia, influït pels debats contemporàneus sobre l'idealisme i els fonaments de la geometria. Encara que en un principi es mostrà propenc a l'[[idealisme britànic]], més tart ho va rebujar i desenrollà l'enfocament realiste que acabaria sent central en la filosofia analítica. Els seus primers treballs acadèmics es centraren en els fonaments llògics de les matemàtiques, i culminaren en la seua primera gran publicació, ''[[An Essay on the Foundations of Geometry]]'' (1897).
+L'elecció de Russell com Fellow del Trinity College en l'any 1895 li proporcionà independència econòmica i la llibertat necessària per a dedicar-se a l'investigació. Durant estos anys formatius, va iniciar les investigacions sobre llògica i teoria de conjunts que acabarien conduint al seu treball sobre el llogicisme i a la seua colaboració en [[Alfred North Whitehead]] en ''Principia Mathematica''.
+=== Primers anys de la seua carrera ===
+Russell inicià la seua obra publicada en 1896 en ''German Social Democracy'', un estudi polític que ya mostrava el seu primerenc interés per la teoria política i social. Eixe mateix any ensenyà socialdemocràcia alemanya en la [[London School of Economics]]. Fon també membre del club de sopar Coefficients, un grup de reformadors socials fundat en l'any [[1902]] pels activistes fabians [[Sidney James Webb|Sidney]] i [[Martha Beatrice Webb|Beatrice Webb]].
 == Obres ==
-A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en anglés, ordenades per any de la seua primera publicació:
+A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en [[anglés]], ordenades per any de la seua primera publicació:
 - '''1896'''. ''German Social Democracy''. London: Longmans, Green & Co.
@@ Llínea 171: / Llínea 197: @@
 - '''1968'''. ''Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968'', edited by Barry Feinberg and Ronald Kasrils. London: George Allen and Unwin
 Russell fon autor de més de xixanta llibres i més de dos mil artículs. Ademés, va escriure numerosos fullets, introduccions i cartes a l'editor. Un d'estos fullets, titulat ''I Appeal Unto Caesar: The Case of the Conscientious Objectors'', escrit en nom de Margaret Hobhouse, mare de l'activiste pacifiste encarcerat [[Stephen Hobhouse]], supostament va ajudar a conseguir la lliberació de centenars d'objectors de consciència.
-Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent ''The Collected Papers of Bertrand Russell'', que l'[[Universitat McMaster]] començà a publicar en 1983. Per a març de 2017, esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la [[Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster]], posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.
+Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent ''The Collected Papers of Bertrand Russell'', que l'[[Universitat McMaster]] començà a publicar en [[1983]]. Per a [[març]] de [[2017]], esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la [[Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster]], posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.
 == Cites ==
 {{Cita|Pots passar-te tota la teua vida creent que estàs defenent les teues idees, fins que descobrixes que realment estàs defenent les idees que te varen clavar en el cap.|Bertrand Russell}}
+== Referències ==
+* Frisch, Mathias (2020). Zalta, Edward N., ed. Causation in Physics (Fall 2020 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University
+* Russell, Bertrand: The analysis of mind (El análisis de la mente), págs. 159-160; 1921
+* Russell, Bertrand (1988) [1917]. Political Ideals. Routledge. ISBN 0-415-10907-8
+== Bibliografia ==
+* Camprubí, Lino (2022). ''Science and apocalypse in Bertrand Russell : a cultural sociology''. ISBN 978-1-7936-1847-4. OCLC 1319082939
+* Garciadiego Dantan, Alejandro R. (febrero de 1988). ''«Bertrand Russell y el origen de las paradojas de la teoría de conjuntos»''. Mathesis 1 (4): 113-130
+* Grattan-Guiness, Ivor (2000). ''The Search For Mathematical Roots 1870 - 1940'' (en anglés). Princeton University Press
+* Grattan-Guiness, Ivor (2003). ''The Cambridge Companion to Bertrand Russell'' (en anglés). Cambridge University Press
+* Hurtado, Guillermo (1998). ''Proposiciones russellianas''. México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, UNAM
+* Rodríguez Consuegra, Francisco (1990). ''«La interpretación russelliana de Leibniz y el atomismo metodológico de Moore»''. Diánoia 36 (36): 121-156.
+* Rodríguez Consuegra, Francisco (1991). ''«El logicismo russelliano: su significado filosófico»''. Crítica 23 (67): 15-34
+* Rodríguez-Ponga, Rafael (1982). ''«El agnosticismo de Bertrand Russell»''. Religión y Cultura (XXVIII): 128, 327-350
+* Tomasini, Alejandro (1992). ''Una introducción al pensamiento de Bertrand Russell''. México: Universidad Autónoma de Zacatecas
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Portraits of Bertrand Russell}}
-{{Traduït de|en|Bertrand_Russell}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia]