Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran"

Sense resum d'edició
 
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 22: Llínea 22:
En l'any [[1549]] mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en [[1554]].
En l'any [[1549]] mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en [[1554]].


En l'any [[1560]] torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El [[14 de febrer]] de [[1562]] partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[Colombia]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.
En l'any [[1560]] torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El [[14 de febrer]] de [[1562]] partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[Colòmbia]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.


En l'any [[1563]] està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.
En l'any [[1563]] està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.
Llínea 40: Llínea 40:
Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], als 55 anys, un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència.  
Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], als 55 anys, un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència.  


El [[Papa]] [[Pau V]] el va beatificar el 19 de juliol de [[1608]] i [[Aleixandre VII]] el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de Colombia en l'any [[1690]]. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].
El [[Papa]] [[Pau V]] el va beatificar el 19 de juliol de [[1608]] i [[Aleixandre VII]] el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de Colòmbia en l'any [[1690]]. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].


El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la [[Guerra Civil|guerra de 1936]]. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en [[1626]] el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia.
El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la [[Guerra Civil|guerra de 1936]]. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en [[1626]] el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia.
Llínea 48: Llínea 48:
== Milacres ==
== Milacres ==


Se conta que en [[Colòmbia]] fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, [[Francesc Ribalta|Ribalta]] pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la sacre salvadora).
Se conta que en [[Colòmbia]] fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, [[Francesc Ribalta|Ribalta]] pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la [[sacre]] salvadora).


En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu.
En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu.


Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.
Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.
 
 
== Referències ==
== Referències ==
*  «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009
*  «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Llínea 60: Llínea 60:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes''
 
* Llop Catala, Miguel.''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran''
* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes'' (1961)
* Sempere, Lorenzo.''Vida y milagros de San Luis Beltrán''
* Llop Catala, Miguel. ''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran'' (1982)
* Sanz, Francisco/Loarte, Lucas. ''Historia de la vida, milagros y virtudes del glorioso San Luis Bertran, del orden de predicadores'' (1672)
* Sempere, Lorenzo ''Vida y milagros de San Luis Beltrán'' (1914)


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
Llínea 70: Llínea 72:
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sabies-que-sant-lluis-bertran-parlava-llengua-valenciana/ ¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana? - Cultura Valenciana]
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/sabies-que-sant-lluis-bertran-parlava-llengua-valenciana/ ¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana? - Cultura Valenciana]


[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants]]
Llínea 80: Llínea 82:
[[Categoria:Dominics valencians]]
[[Categoria:Dominics valencians]]
[[Categoria:Sants missioners]]
[[Categoria:Sants missioners]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]