L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Joan Colomines"

← Edició anterior
desferXavier (Discussió | contribucions)
Administradors
33 075 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
| nom = Joan Colomines i Puig
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mege, escritor i polític.
| data_naix = [[29 de novembre]] de [[1922]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[22 de febrer]] de [[2011]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Joan Colomines i Puig''' ([[Barcelona]], [[29 de novembre]] de [[1922]] - [[22 de febrer]] de [[2011]]​), fon un mege, escritor i polític de Catalunya d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].
'''Joan Colomines i Puig''' ([[Barcelona]], [[29 de novembre]] de [[1922]] - [[22 de febrer]] de [[2011]]​), fon un mege, escritor i polític de Catalunya d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Escrigué poesia en català de contingut patriòtic i reivindicatiu, publicada bona part d'ella en la revista ''Poemes'', creada en [[1963]].
Escrigué poesia en català de contingut patriòtic i reivindicatiu, publicada bona part d'ella en la revista ''Poemes'', creada en [[1963]]. Fon membre del consell editor de la [[revista Serra d'Or]].


Milità en el [[Front Nacional de Catalunya]], en [[1969]] sent membre actiu de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i fon detingut en diverses ocasions. En l'any [[1973]] fundà el [[Partit Popular de Catalunya]] (PPC), pero es va incorporar despuix al [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]]. En [[1977]], no obstant, ingressà en [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC), en la que fon elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en les eleccions autonòmiques de 1980, 1984 i 1988; també fon president de la Comissió de Cultura del govern català. Fon secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i del [[PEN català]].  
Milità en el [[Front Nacional de Catalunya]], en [[1969]] sent membre actiu de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i fon detingut en diverses ocasions. En l'any [[1973]] fundà el [[Partit Popular de Catalunya]] (PPC), pero es va incorporar despuix al [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]]. En [[1977]], no obstant, ingressà en [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC), en la que fon elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en les eleccions autonòmiques de 1980, 1984 i 1988; també fon president de la Comissió de Cultura del govern català. Fon secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i del [[PEN català]].  
Llínea 45: Llínea 56:
* ''50 anys. Club Nàutic d'Arenys de Mar'' (2002) coautor junt a Àngel Joaniquet.
* ''50 anys. Club Nàutic d'Arenys de Mar'' (2002) coautor junt a Àngel Joaniquet.


== Cites ==
== Revista Serra d'Or ==


* [[Revista Serra d'Or]]
Des de l'any [[1964]] fins a l'any [[1995]] estigué dirigida pel sacerdot Maur Maria Boix, a qui va succeir Josep Massot i Muntaner. De [[1963]] a [[1989]] el redactor en cap fon [[Jordi Sarsanedas]], substituït per Marta Nadal. Despuix de la dictadura, es va mantindre l'aspecte cultural de la revista i es varen incloure temes polítics de caràcter general, sense posicionar-se en grup algun, havent colaboradors de totes les tendències. Entre els membres del seu consell editor, es troben i han figurat noms de la talla d'[[Antoni Maria Badia i Margarit]], Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep Maria Bricall, [[Max Cahner]], Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, [[Alexandre Cirici]], [[Joan Colomines]], Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura, entre uns atres.


{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).
== Vore també ==


Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...
* [[Revista Serra d'Or]]
 
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:
 
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
 
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Colomines Joan Colomines en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Colomines Joan Colomines en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics espanyols]]
[[Categoria:Catalanisme]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Joan_Colomines»