Diferència entre les revisions de "Colius striatus"

Última revisió del 05:41 8 jul 2026

pardal rata comuna (Colius striatus)

El pardal rata comuna (Colius striatus) és una espècie d'au coliforme de la família Coliidae. És el pardal rata més gran i un dels més estesos. Es distribuïx per gran part d'Àfrica subsahariana, des de l'est de Camerún fins a Eritrea i Etiopia, pel surest d'Àfrica aplegant a Suràfrica. La majoria dels hàbitats favorixen a esta espècie, llevat els boscs plujosos i les zones àrides. Este pardal rata preferix hàbitats en menuts arbustos, com la sabana. Es pot vore en jardins i en zones urbanes.

Característiques

Medix prop de 35 cm de llarc, dels quals la mitat corresponen a la coa, i pesa 57 grams. El seu nom comú és molt encertat puix sembla una rata, de color café en el llom i el cap (incloent una cresta prominent). El pico és negre en la part superior i rosáceo en l'inferior. Pot confondre's en el pardal-rata cabeciblanco, pero es diferencia en el color del pico.

Alimentació

El pardal-rata comuna és frugívoro que s'alimenta principalment de bayas, llavors i néctar, i és prou selectiu en buscar el seu menjar d'àrea en àrea.

Comportament

Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en brandades i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió (gastrolito). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.

Esta espècie no és coneguda per la seua vora a pesar de considerar-se un au cantora. És una criatura molt sorollosa, usualment emetent un sò semblat a tsu-tsu. Té també una vora d'alarma que sona com tisk-tisk.

Reproducció

Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els pollets són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la cria, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la cria deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.

Subespecies

Es coneixen 17 subespecies de Colius striatus:

Colius striatus affinis Shelley, 1885
Colius striatus berlepschi Hartert, 1899
Colius striatus cinerascens Neumann, 1900
Colius striatus congicus Reichenow, 1923
Colius striatus hilgerti Zedlitz, 1910
Colius striatus integralis Clancey, 1957
Colius striatus jebelensis Mearns, 1915
Colius striatus kikuyensis Someren, 1919
Colius striatus kiwuensis Reichenow, 1908
Colius striatus leucophthalmus Chapin, 1921
Colius striatus leucotis Ruppell, 1839
Colius striatus minor Cabanis, 1876
Colius striatus mombassicus Someren, 1919
Colius striatus nigricollis Vieillot, 1817
Colius striatus rhodesiae Grant & Mackworth-Praed, 1938
Colius striatus simulans Clancey, 1979
Colius striatus striatus Gmelin, 1789

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
-El '''pardal rata comuna''' ('''''Colius striatus''''')<ref>{{Noms aus SEO 6 |fechaacceso =30 d'octubre de 2013}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Coliiformes|coliforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Coliidae]]. És el pardal rata més gran i un dels més estesos. Es distribuïx per gran part d'[[Àfrica subsahariana]], des de l'est de [[Camerún]] fins a [[Eritrea]] i [[Etiopia]], pel surest d'[[Àfrica]] aplegant a [[Suràfrica]]. La majoria dels [[hàbitat]]s favorixen a esta espècie, llevat els boscs plujosos i les zones àrides. Este pardal rata preferix hàbitats en menuts arbustos, com la [[sabana]]. Es pot vore en jardins i en zones urbanes.
+El '''pardal rata comuna''' ('''''Colius striatus''''') és una [[espècie]] d'[[au]] [[Coliiformes|coliforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Coliidae]]. És el pardal rata més gran i un dels més estesos. Es distribuïx per gran part d'[[Àfrica subsahariana]], des de l'est de [[Camerún]] fins a [[Eritrea]] i [[Etiopia]], pel surest d'[[Àfrica]] aplegant a [[Suràfrica]]. La majoria dels [[hàbitat]]s favorixen a esta espècie, llevat els boscs plujosos i les zones àrides. Este pardal rata preferix hàbitats en menuts arbustos, com la [[sabana]]. Es pot vore en jardins i en zones urbanes.
 ==Característiques==
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 ==Comportament==
-Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en bandadas i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió ([[gastrolito]]). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.
+Estos són pardals notablement socials, s'alimenten en brandades i crían junts. També s'acompanyen quan van a donar-se un bany de terra en el sol. Com moltes atres aus engolen menudes pedres per a ajudar en la seua digestió ([[gastrolito]]). En anochecer, s'agrupen de 20 o més i formen grups més grans encara en les nits fredes. Açò d'agrupar-se podria fer-los un assut fàcil, pero segons pareix són prou eficaços per a dissuadir a la majoria dels depredadors nocturns.
 Esta espècie no és coneguda per la seua vora a pesar de considerar-se un au cantora. És una criatura molt sorollosa, usualment emetent un sò semblat a ''tsu-tsu''. Té també una vora d'alarma que sona com ''tisk-tisk''.
 ==Reproducció==
-Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els [[pollet]]s són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la crío, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la crío deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.
+Poden anidar en qualsevol época de l'any. El niu és prou gran, fet en fulls i branques, encara que a voltes usen draps i paper. En la seua construcció participen el macho i la femella. Posen d'un a sèt ous, aparentment depén de la latitut, pero usualment són tres o quatre. Els [[pollet]]s són alimentats pels pares i per uns atres que ajuden a la cria, generalment de nidadas anteriors. El periodo d'incubació pren 14 dies i la cria deixarà el niu per primera volta als 17 o 18 dies. Despuix d'un més el pollet pot viure per sí mateixa.
 ==Subespecies==
-Es coneixen 17 [[subespecies]] de ''Colius striatus'':<ref></ref>
+Es coneixen 17 [[subespecies]] de ''Colius striatus'':
 * ''[[Colius striatus affinis]]'' <small>Shelley, 1885</small>