L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Argilaga"
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Argilaga.jpg|thumb|Flor de l'argilaga]]
+
{{CaixaTaxons
−
L''''argilaga''' (Ulex parviflorusi) es un arbust punchós de la família de les fabàcees. Forma part d'aixares i terrenys degradats de la zona occidental del mediterràneu: [[França]], [[Espanya]] i el nort d'[[Africà]].
+
| nom = Argilaga
 +
| image = Ulex parviflorus 1.jpg
 +
| llegenda =
 +
| status = LC
 +
| regnum = [[Plantae]]
 +
| divisio = [[Magnoliophyta]]
 +
| classis = [[Magnoliopsida]]
 +
| ordo = [[Fabales]]
 +
| familia = [[Fabaceae]]
 +
| genus = ''[[Ulex]]''
 +
| species = ''Ulex parviflorus''
 +
| species_authority = [[Pourr.]]
 +
| mapa =
 +
| llegenda_mapa =
 +
}}
  
−
==Descripció==
+
L’'''argilaga''' ('''''Ulex parviflorus''''') és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.
−
Es un arbust de fins 2 metros d'alçada, en fulles reemplaçades completament per espines. Les seues flores apareixen en hivern,son de color groc lluent i el seu frut es una menuda llegum coberta de vellositats.
 
  
−
==Habitat i usos==
+
== Descripció ==
−
Habita de preferència en sols calcinosos i en eixos llocs s'usa per a recuperar sols degradats, gràcies a les seues bactèries simbionts que li donen la capacitat de fixar nitrogen de l'atmòsfera. Per la seua rustiquea, també se pot usar per a lluitar en l'erosió en llocs de pendent alta i molta exposició al sol.
+
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors [[Groc|grogues]] brillants.
 +
 
 +
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
 +
 
 +
* [[Brot]]: ramificada densament, recoberta d'espines filades, [[Vert|verdosa]] o bruna segons l'edat del brot.
 +
 
 +
* [[Flor]]: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d'un 1 cm. Florix d'[[hivern]] fins a [[primavera]] ([[novembre]]-[[maig]]).
 +
 
 +
* [[Fruit]]: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
 +
 
 +
* Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.
 +
 
 +
== Hàbitat ==
 +
''Ulex parviflorus'' preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en [[màrgens]], [[cudols]], [[serres]] i matolls degradats, especialment en el [[Sistema Ibèric]] oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
 +
 
 +
Present en quasi totes les comarques valencianes.
 +
 
 +
== Taxonomia ==
 +
Descrita per [[Pierre André Pourret]] en el [[sigle XVIII]]. És una de les espècies més representatives del gènero ''Ulex'' en la [[Península Ibèrica]].
 +
 
 +
== Etimologia ==
 +
* ''Ulex'': nom [[llatí]] antic per a diverses argilagues.
 +
* ''parviflorus'': significa ‘de flors chicotetess’ en [[llatí]], fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.
 +
 
 +
== Usos ==
 +
S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar [[camins]]. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.
 +
 
 +
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
 +
 
 +
== Conservació ==
 +
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [http://www.anthos.es/ Ulex parviflorus en Anthos]
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-16832 «Ulex parviflorus». The Plant List]
 +
* [https://www.tropicos.org/name/1301822 «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Castroviejo, S. (coord.) (1999). ''Flora iberica''. Vol. VII: Fabaceae
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ulex parviflorus}}
 +
 
 +
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5167.html ''Ulex parviflorus'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ulex_parviflorus ''Ulex parviflorus'' en Wikipedia castellana]
 +
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/argilaga
 +
 
 +
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 +
[[Categoria:Plantes]]
 +
[[Categoria:Fabaceae]]
 +
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
 +
[[Categoria:Plantes espinoses]]

Última revisió del 12:25 14 nov 2025


L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.

Argilaga

Ulex parviflorus 1.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Ulex
Espècie Ulex parviflorus
Autoritat Pourr.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.

  • Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
  • Brot: ramificada densament, recoberta d'espines filades, verdosa o bruna segons l'edat del brot.
  • Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
  • Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.

HàbitatEditar

Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.

Present en quasi totes les comarques valencianes.

TaxonomiaEditar

Descrita per Pierre André Pourret en el sigle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.

EtimologiaEditar

  • Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
  • parviflorus: significa ‘de flors chicotetess’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.

UsosEditar

S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.

És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.

ConservacióEditar

No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Castroviejo, S. (coord.) (1999). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Argilaga&oldid=452398»