Diferència entre les revisions de "La Xerea"

m Text reemplaça - ' la [[Universitat' a ' l'[[Universitat'
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''Xerea''' o '''Xarea''' és un dels sis barris que componen el districte de la [[Ciutat Vella de Valéncia]]. En [[2005]] sumava 3.839 habitants. El [[1981]] en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.
[[File:La Xerea.jpg|thumb|Plaça del barri de La Xerea]]
[[File:Azucat en La Xerea.jpg|thumb|Azucat en La Xerea]]
La '''Xerea''' o '''Xarea''' és un dels sis barris que componen el districte de la [[Ciutat Vella de Valéncia]]. En [[2005]] sumava 3.839 habitants. En l'any [[1981]] en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.


==Llímits==
== Llímits ==
El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del [[Temple]], passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del [[Justícia]], va per la [[porta de la Mar]], incloent la Glorieta pero no el [[Parterre]] (plaça d'Alfons el Magnànim) i continua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i després per Pintor [[Joaquim Sorolla|Sorolla]] cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira per el Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.
El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del [[Temple]], passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del [[Justícia]], va per la [[porta de la Mar]], incloent la Glorieta pero no el [[Parterre]] (plaça d'Alfons el Magnànim) i contínua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i despuix per Pintor [[Joaquim Sorolla|Sorolla]] cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.


==Història==
== Història ==
Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]), i abans, en temps dels [[àrap]]s, era [[raval]] de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap ''xaria'', que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir ''el camí de la llei'' (islàmica) o ''[[xara]] ''. La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de ''Bab al-Xaria''. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de [[iglésia de sant Joan de l'Hospital (Valéncia)|sant Joan de l'Hospital]], la qual s'hi començà a construir  en [[1238]] (any de la conquista de [[Valéncia]] per les tropes del [[rei d'Aragó]] En [[Jaume I]]), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.
Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]), i abans, en temps dels [[àrap]]s, era [[raval]] de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap ''xaria'', que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir ''el camí de la llei'' (islàmica) o ''[[xara]] ''. La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de ''Bab al-Xaria''. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de [[iglésia de sant Joan de l'Hospital (Valéncia)|sant Joan de l'Hospital]], la qual s'hi començà a construir  en [[1238]] (any de la conquista de [[Valéncia]] per les tropes del [[rei d'Aragó]] En [[Jaume I]]), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.


Llínea 11: Llínea 13:


* L'edifici del carrer de La Nau de l'[[Universitat de Valéncia]] o [[Estudi General]].
* L'edifici del carrer de La Nau de l'[[Universitat de Valéncia]] o [[Estudi General]].
* [[Palau del Marqués de Dosaigües]] ([[Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"|Museu de Ceràmica]])
* [[Palau Marqués de Dosaigües|Palau del Marqués de Dosaigües]] ([[Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"|Museu de Ceràmica]])
* [[Palau de Cervelló]] (Nou archiu municipal)
* [[Palau de Cervelló]] (Nou archiu municipal)
* [[Palau dels Boïl-Arenós]] (Seu de la Bossa de Valéncia)
* [[Palau dels Boïl-Arenós]] (Seu de la Bossa de Valéncia)
Llínea 27: Llínea 29:
* Cases modernistes del [[carrer de la Pau]] (cases [[Francesc Mora|Sagnier]])
* Cases modernistes del [[carrer de la Pau]] (cases [[Francesc Mora|Sagnier]])
* [[Jardí de la Glorieta]]
* [[Jardí de la Glorieta]]
 
     
{{Traduït de|ca|La_Xerea}}
== Referències ==
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_2.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]
* Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
 
== Bibliografia ==
* Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
 
{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}}


[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]