Saïdia
La Saïdia és un districte de la ciutat de Valéncia, està situat al nort de la ciutat Antiga, i des de la vora esquerra del riu Túria fins a l'avinguda del Doctor Peset Aleixandre. A l'est arriba fins al carrer de General Elío, al principi de l'avinguda de Vicente Blasco Ibáñez, i a l'oest a l'avinguda de Burjassot.
L'actual districte de Saidïa está integrat pels barris de Marchalenes, Morvedre, Trinitat, Tormos i Sant Antoni, segon la divisió municipal vigent.
El districte té molts puestos de destacada importància, u d'ells és el Monasteri de la Trinitat, en el barri homònim, l'antiga estacioneta de fusta, era el punt de partida de les vies del trenet de Valéncia que anaven cap a Rafelbunyol, Burjassot i el Cabanyal esta situat en el punt més meridional del districte; hui en dia esta integrada en el modern tramvia que recorre de l'oest a l'est el nort de la ciutat.
Dispon el districte d'alguns dels més importants parcs municipals com els Jardins del Real, junt a El Pla del Real, el Parc Municipal de Marchalenes o el mateix riu Túria, hui convertit en una arteria vert que vertebra la ciutat i delimita el districte per la seua part sur.
En l'any 2007 tenia 49.320 habitants censats segon les senyes de l'Ajuntament de Valéncia [1], dividides aixina:
Història
Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que atres barris i pedanies, el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo.
Durant els sigles XIX i XX, la zona va patir una profunda transformació, sent assimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí a on s'alçava, almunies, camps regades en sénies, rahals, alqueries, barraques, molins, la Rambla, i llogarets, trobem hui unes populoses barriades.
Enfront del monasteri de la Saïdia es va obrir el camí nou de Barcelona (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al molí de Villacampa. Per l'oest es va proyectar i va realisar el camí Nou de Burjassot o de Llíria (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de Valéncia, Joaquín Reig Bigné (1894-1895), se va obrir una nova ronda coneguda com a Camí de Trànsits (avinguda Peset Aleixandre,...) i que hui en dia, ya superada per atres circumvalacions, rodeja tota la ciutat, originàriament el seu diàmetro constava de dotze quilómetros i estava previst en tot el seu recorregut de planches metàliques destinades a favorir el trànsit dels carros. Disponia d'arbres per a oferir ombra a viandants i carreters.
Entre els actuals carrers Joan XXIII fins a Gayano Lluch se trobava el “femer”, un lloc a on els llauradors, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat.
En l'any 1887 se varen continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del Trenet de Marchalenes a Llíria (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport.
Un dels proyectes urbanisadors tenia previst desenrollar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual se construiria una plaça rectangular davant d'un pont que havia de creuar la séquia de Mestalla.
Alguns proyectes no es varen realisar, atres varen ser àmpliament superats en la destrucció del monasteri i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint les séquies que actualment transcorren soterrades.
Hui els barris del districte estan totalment edificats, en algunes honroses excepcions com el parc de Marchalenes, i qualsevol nova edificació, saca a la llum restes de distintes époques en forma d'alqueries, molins, pous, viles romanes i edificacions anteriors.
Demografia
El Districte de La Saïdia tenia una població total de 48.791 habitants en l'any 2025, [2] dividida entre cinc barris:
- Marchalenes que seria l'antic Saïdia pròpiament: 11.176
- Morvedre: 10.454
- Trinitat: 8.105
- Tormos: 8.858
- Sant Antoni: 10.198
Vore també
Referències
- ↑ Senyes de l'Ajuntament de Valéncia. Inclou les pedanies com a Pobles del Nort, de l'Oest i del Sur
- ↑ «Districte 05». Estadístiques de poblacio del districte de La Saïdia. Oficina d'Estadística de l'Ajuntament de Valéncia
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla (1987). «Legislación sobre las alcaldías de barrio». En Mercedes Alcañiz Moscardó, ed. Pobles del Sur (1ª edición). Valéncia: Ajuntament de Valéncia. p. 67
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103