Plaça de la Reina
.jpg)
La Plaça de la Reina de la ciutat de Valéncia, és una de les places més singulars i conegudes de Valéncia i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la Plaça de la Verge en la Basílica de la Verge dels Desamparats i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia (Mercat Central i centre de la ciutat).
Està situada en el districte de Ciutat Vella de Valéncia i en ella confluïxen, entre uns atres, els carrers Micalet, Pau, Avellanes, Corregeria, de la Mar, de Cabillers, Sant Vicent Màrtir i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la Catedral de Valéncia.
Nom de la plaçaEditar
La plaça de la Reina està dedicada a la reina María de les Mercedes d'Orleans (1860-1878), primera esposa del rei Alfonso XII, per lo tant el seu nom complet és Plaça de la Reina María de les Mercedes. No sempre va tindre este nom puix durant la República se li va cridar plaça de la Regió Valenciana i durant un curt periodo de temps plaça de Saragossa. Este nom va ser usat poc temps despuix de la desaparició de l'antic carrer de Saragossa pels derribos necessaris per a formar l'espai obert que constituïx la plaça en l'actualitat. Com els ciutadans no es varen acostumar al nou nom i continuaven usant el nom anterior, plaça de la Reina, el consistori va decidir tornar a usar a l'antic nom, excloent el nom original de la Reina María de la Mercedes d'Orleans.
La plaça de la Reina forma part de l'entorn de protecció del BIC Santa Iglésia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María i, en part, de l'entorn del BIC Temple i Torre de Santa Catalina.
HistòriaEditar
Sigle XIXEditar
La plaça va nàixer en l'idea de dispondre d'una plaça Major en la ciutat, aixina que el 23 de giner de 1878, dia de la boda dels reis Alfonso XII i María de les Mercedes, l'Ajuntament de Valéncia, entre atres actes, va començar el derrocament del convent de Santa Tecla i les antigues de cases situades en front de la Porta dels Ferros de la Catedral. Ho va fer l'alcalde accidental, el Marqués del Tremolar empunyant una picola d'argent i colocant diverses plaques commemoratives recordant l'acte i la boda de les seues Majestats.
Sigle XXEditar
La plaça de la Reina va ser el centre neuràlgic de la Valéncia antiga. Quan al principi del sigle XX es va proyectar l'expansió de la ciutat, la reforma que definiria la nova i definitiva plaça de la Reina va quedar relegada a un segon pla degut a problemes de disseny. Des de l'any 1911 i durant vàries décades, el consistori va considerar varis proyectes per a la remodelació de la plaça, sense aplegar mai a prendre una decisió definitiva.
Finalment en l'any 1944 varen començar els primers derrocaments (els últims daten de 1963). En l'any 1950 l'Ajuntament va traure a informació pública un Concurs d'idees, per a la remodelació de la plaça, que va guanyar el valencià Alberto Figuerola. En 1959 s'instala la primera font en la plaça.
En l'any 1966 l'Universitat de Valéncia va acometre una excavació arqueològica en la plaça, a pocs metros de la Catedral, trobant restants romans.
En 1970 es va efectuar en la plaça una segona remodelació per a la construcció de l'estacionament subterràneu.
Sigle XXIEditar
En juliol de 2015 l'Ajuntament va encarregar un estudi arquitectònic per a conéixer la viabilitat de la remodelació de la plaça i el seu aparcament.
El 20 de decembre de 2019 l'Ajuntament de Valéncia va aprovar el proyecte per a la remodelació integral de la plaça, firmat per l'arquitecte José María Tomás Llavador. El tancament al públic per mig d'un entancat perimetral es va iniciar el 26 d'abril de 2021, per la prorrogació que la pandèmia de Covid-19 va provocar en el proyecte urbanístic. El proyecte implicava el tancament al tràfic de turismes, taxis i autobusos, deixant excepcionalment el pas als vehículs de residents i clients de l'aparcament subterràneu. La reforma va constar de tres fases: la primera d'obra dura, en la retirada de tot el material en que estava urbanisada, en la segona fase es varen instalar tots els servicis i l'última es va dedicar a l'urbanisació i pavimentació definitiva.
Les obres es varen retardar per la troballa de restants arqueològics subterràneus: un forn de l'época romana republicana, ceràmiques islàmiques, un mur visigot i els raïls del tramvia de finals del sigle XIX. Dits raïls varen quedar parcialment a la vista una volta finalisades les obres. Les edificacions descobertes pels arqueòlecs varen ser tapades per la nova plaça, encara que queda oberta la possibilitat de futures excavacions. Precisament la plaça es troba en l'antic llímit sur de la primitiva ciutat romana de Valentia, fundada en l'any 138 abans de Crist. Es varen trobar ademés 70 monedes de l'época de Jaume I d'Aragó (1208-1276) en acunyament de les cases de moneda de Barcelona i la de Valéncia.
PolèmicaEditar
L'1 d'agost de 2022 es va obrir als veïns de la ciutat la nova plaça, en opinions enfrontades entre els ciutadans ya que mentres que uns consideraven que la plaça havia quedat com un espai obert a la gent i en a on es podien desenrollar múltiples activitats, uns atres consideraven que la plaça per a haver tingut un sobrecost de 2,5 millons d'euros sobre lo presupostat:
- Era molt àrida, lleja, despersonalisada, com una plaça més, sense identitat pròpia.
- Falta d'arbres i massiços verts
- Carència d'a lo manco una font ornamental
- Fanals per a l'allumenat molt modernistes no concordes en l'entorn
- Bancs de pedra al sol i sense respal
Les principals crítiques varen ser, per l'oposició municipal Partit Popular i VOX: Un verdader secarral. Reclamem a l'Ajuntament més zones d'ombra per a fer-la més amable per a les persones, ya que no hi ha bancs en l'ombra i els que hi ha, són inadequats. Hi ha un excés de ciment. Nos comprometem a canviar els proyectes d'urbanisme d'empastre tàctic i els àrits de ciment per espais verts i en ombra.
En canvi, el propi ajuntament governat per Compromís i el Partit Socialiste, va destacar: S'ha creat una plaça de 12.000 metros quadrats. És un proyecte icònic per a un espai monumental singular. No s'ha posat res en la zona de veles perque serà una zona a on es faran activitats, concerts, escenaris, es posarà l'arbre de Nadal dels comerciants i prop passaran els fallers cap a l'Ofrena. Està tot pensat per als seus usos. En la plaça de la Verge no hi ha arbres, ni en la plaça Major de Madrit i és més verda que les 17 places considerades més boniques del món. I té el doble de vert que abans. S'ha guanyat espai per al peató. És la primera volta que tot l'espai és una plaça, abans estava la glorieta, el jardí del final i el carrer. Ara és unitari i s'ha guanyat coherència. Es resalta millor El Micalet, la torre de Sant Esteban i Santa Catalina i s'ha corregit el problema que suponia l'entrada circular al pàrquing.
En resum, opinions controvertides tant a favor com en contra del resultat final de la remodelació de la plaça, que si be era necessari tancar al tràfic i modificar, tenia moltes més possibilitats que el resultat final.
Comerços històrics situats en la plaça de la ReinaEditar
L'Edifici Monforte, construït entre els anys 1895 i 1909, eixemple d'arquitectura del modernisme valencià. Varis varen ser els comerços històrics situats en la concorreguda plaça, entre els quals podem destacar: Edifici Singer (en la delegació en Valéncia d'esta casa de màquines de cosir), Confitería d'Eugenio Burriel (de gran fama i importància, que va aplegar inclús a montar pabelló en l'Exposició Regional Valenciana de 1909), peluqueria Francisco Vicent, almagasens L'Illa de Cuba, bazar Giner, ferreteria La Barcelonesa, cerveseria i restaurant Fortis, bazares Zurita, odontólogo Juan Nájera, taller de carruages i màquines d'agranar Julián Urgell i la molt popular Tómbola de l'arquebisbe Marcelino Olaechea (Tómbola que en els beneficis que recaptava, l'arquebisbat va construir l'actual barri de Sant Marcelino per a persones en pocs recursos. En els coleges de chiques de Valéncia, es vestien les nines per a despuix sortejar-les en la tómbola).
Quilómetro zero de les carreteres de la Generalitat ValencianaEditar
En la plaça es troba el quilómetro zero de les carreteres radials de Valéncia competència de la Generalitat Valenciana i és ademés la referència per a numerar els edificis de Valéncia, i no la plaça de l'Ajuntament, com es pensa. La numeració dels carrers de tota Valéncia comença per tant, per la part que està orientada a la plaça de la Reina.
CuriositatsEditar
En juny de 1930 va començar a funcionar en la plaça de la Reina el primer semàfor de Valéncia que era accionat a mà per un guàrdia urbà.
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007
- Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989
- Soler Ases, Juan Antonio (2012). «La plaza de la Reina y Santa Catalina»
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plaça de la Reina.
