Beniferri

Font de pedra de Beniferri

Beniferri, és una pedania de Valéncia, dins del districte de Poblats de l'Oest.

Geografia

Beniferri llimita pel nort en el municipi de Burjassot, a l'est en la pedania de Benimàmet, a l'oest en el districte de Benicalap i al sur en el districte de Campanar.

Història

En época andalusí va ser una alqueria extensa en terrenys, a jujar per la cantitat de donacions que va fer Jaume I d'Aragó quan la va prendre al voltant de 1238. Estes comprenien hortes, vinyes, cases i un palau, que va passar a mans del Bisbe de Barcelona i del que no queden restants en l'actualitat.

Fon un poble independent fins a l'any 1872, moment en que va ser anexionat a la ciutat de Valéncia.

Demografia

Segons les senyes oficials del cens del INE, de l'any 2025, conta en una població de 1.280 habitants.

Economia

Tradicionalment va estar dedicada a l'agricultura, encara que en l'actualitat el terreny està urbanisat casi en la seua totalitat i la producció agrària és casi nula. A partir de la década de 1980 varen escomençar a aparéixer chicotetes indústries i tallers en el caixco de Beniferri.

Patrimoni

• Iglésia de Santiago Apòstol: Es tracta d'un edifici d'una sola nau i cobert per volta de canó de quatre trams, d'estil barroc tardà, encara que en influències neoclàssiques
• Font de pedra: Situada en la plaça Gestalgar
• Creu coberta: Es va alçar en el camí de Llíria, prop de que el seu antic traçat queden alguns restants

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia
• Valéncia

Referències

• Ajuntament de Valéncia
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• Població de Beniferri
• Instituto Valenciano de Estadística
• Instituto Valenciano de Estadística
• Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
• Martínez Aloy, José (1919). Carreras y Candi, Francisco, ed. Geografía general del Reino de Valencia. II. Provincia de Valencia. Barcelona: Establecimiento Editorial de Alberto Martín. p. 840
• Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniferri.