Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 El [[Idioma valencià|'''valencià''']] és una [[llengua romànica]], derivada del [[llatí]], que pertany a la subfamília itàlica dins del conjunt [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. És la llengua oficial de la [[Comunitat Valenciana]] i també es parla en la regió d'[[El Carche]], en [[Múrcia]].
-== Des del naixement fins al periode visigod ==
+== Des del naiximent fins al periode visigot ==
-=== Pobles preromànics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana ===
+=== Poble prerromanics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana ===
-Del 1000 al 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual [[Comunitat Valenciana]] els ibers i també els [[fenicis]] o els [[grecs]]. Estes són les llengües que conformen el [[substrat del valencià]].
+Del 1000 al 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual [[Comunitat Valenciana]] els ibers aixina com els [[fenicis]] o els [[grecs]]. Estes són les llengües que conformen el [[substrat del valencià]].
 El 218 aC els romans desembarquen en [[Empúries]].
-Hi ha paraules dels pobles preromans que formen part del substrat lingüístic del valencià com son tossal, clot, barranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca, així com topònims com Toris, Onda, Orpesa, Tyrius, Ondara <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llengua valenciana abans de Jaume I]</ref>.
+Hi ha paraules dels pobles prerromans que formen part del sustrat llingüistic del valencià com son tossal, clot, brranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca aixina com toponims com Toris, Onda, Oropesa, Tyrius, Ondara <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llengua valenciana abans de Jaume I]</ref>.
-=== La romanisació i la substitució lingüística pel llatí ===
+=== La romanisació i la substitució llingüística pel llatí ===
 {{AP|Procés de romanisació}}
-Tot i haver desembarcat el 218 a.C., la [[Procés de romanisació|romanisació]] del territori no començà fins al [[segle I a.C.]]. Per "romanisació" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'[[imperi romà]], que era el [[llatí]].
+Tot i haver desembarcat el 218 a.C., la [[Procés de romanisació|romanisació]] del territori no començà fins al [[sigle I a.C.]]. Per "romanisació" s'entén el procésd'implantació al territori de la cultura, les lleis, les costums i la llengua de l'[[imperi romà]], que era el [[llatí]].
-Poquet a poquet es va produint un canvi llingüístic en estos territoris, i despuix d'una etapa de [[bilingüisme]] entre el [[llatí]] i les llengües indígenes, el [[llatí]] s'acaba imponent. No obstant això, s'observen en el [[llatí]] parlat de cada territori particularitats fruit de la influència de les llengües indígenes que s'hi parlaven (substrat). D'esta manera, des d'un primer moment hi ha diferències entre el [[llatí]] parlat en la [[península Ibèrica]] i el d'[[Itàlia]]. I encara, dins el llatí de la Península també hi ha diferències (era diferent el [[llatí]]parlat en una zona del que es parlava en una altra). Els parlants, però, no tenien encara consciència d'estes diferències.
+Poquet a poquet es va produint un canvi llingüístic en estos territoris, i despuix d'una etapa de [[bilingüisme]] entre el [[llatí]] i les llengües indígenes, el [[llatí]] s'acaba imponent. No obstant això, s'observen en el [[llatí]] parlat de cada territori particularitats frut de la influència de les llengües indígenes que s'hi parlaven (substrat). D'esta manera, des d'un primer moment hi ha diferències entre el [[llatí]] parlat en la [[península Ibèrica]] i el d'[[Itàlia]]. I encara, dins el llatí de la Península també hi ha diferències (era diferent el [[llatí]]parlat em una zona del parlat en una atra). Els parlants, pero, no tenien encara consciència d'estes diferències.
 === El llatí i la formació de la llengua valenciana ===
 {{AP|Caiguda de l'imperi Romà}}
-L'[[imperi romà]], al llarg del [[segle V]] d.C., començà a descompondre's, i també la unitat que representava el [[llatí]], i este fet donà pas al naixement de les [[llengües romàniques]], algunes de les quals són: el [[portugués]], el [[castellà]], el [[català]], l'[[occità]], el [[francés]], el [[Llengua sarda|sard]], l'[[italià]], el [[romanés]], el [[balear]] i el [[valencià]]. El conjunt d'estes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a [[Romània]]. La [[Romània]] es divideix en dos blocs: 1) l'oriental ([[italià]] i [[romanés]]) i 2) l'occidental ([[portugués]], [[castellà]], [[català]], [[occità]], [[francés]], [[Llengua sarda|sard]] i [[reto-romànic]]).
+L'[[imperi romà]], a lo llarc del [[sigle V]] d.C., començà a descompondre's, i també l'unitat que representava el [[llatí]], i este fet donà pas al naiximent de les [[llengües romàniques]], algunes de les quals són: el [[portugués]], el [[castellà]], el [[català]], l'[[occità]], el [[francés]], el [[Llengua sarda|sart]], l'[[italià]], el [[rumà]], el [[baleà]] i el [[valencià]]. El conjunt d'estes llengües, o el lloc a on es parlen, és lo que es coneix com a [[Romania]]. La [[Romania]] es dividix en dos blocs: 1) l'oriental ([[italià]] i [[rumà]]) i 2) l'occidental ([[portugués]], [[castellà]], [[català]], [[occità]], [[francés]], [[Llengua sarda|sart]] i [[reto-romànic]]).
 === Periodo visigot ===
-Durant el període visigod (segles VI fins al VIII), apareix a València l'Escola Monàstica Valenciana, que serà coneguda pels seus escrits apologètics, redactats en llatí visigòtic. On es poden esmentar els préstecs lingüístics d'origen germànic que encara perduren en el valencià com són bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa, així com alguns topònims Carlet, Godella, Oliva, Relleu, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>.
+Durant el periodo visigot (sigles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. A on pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià com són bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>.
-Mentre que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar  una llengua que evolucionarà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref>
+Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar  una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref>
 == Domini musulmà ==
@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 Només tenim que donar-mos conte lo difícil que resulta hui dia, a pesar dels mijos tècnics en els que contem, erradicar d'un grup social i huma el seu idioma i substituir-ho per atre estrany. Per tant, molt més complicat seria en aquells temps fer que els mossàraps deixasen de parlar en romanç, més encara si tenim en conte que musulmans i mossàraps no convivien barrejats, sino en poblacions o burcs separats uns d'atres, i en estrictes normes socials que prohibían i castigaven les relacions entre abdós grups (tal i com despuix continuà succeint quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).
-== Reconquesta cristiana ==
+== Reconquista cristiana ==
-En el moment de la reconquesta cristiana del Taifa de València per part del rei aragonés [[Jaume I|Jaume I "el Conqueridor"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina quantitat de "mossàrabs" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossàrabs cristians" solament, sinó de tots aquells iberoromans que continuaven parlant romanç, encara reconvertits a la religió islàmica (entre altres coses per a evitar les represàlies dels fonamentalistes islàmics, com per exemple, els que van cometre els recents atemptats de París i de Barcelona).
+En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valencia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics).
-A més, de la mateixa forma que existiren "criptojueus" i "criptoislàmics", (jueus o moros "convertits" al cristianisme només en aparença i que mantenien d'amagat la seua original religió hebrea o islàmica), també existiren els "criptocristians"; mossàrabs que adoptaren la religió islàmica només en aparença, mentre que de forma secreta mantenien les seues creences cristianes i la seua llengua romanç. És lògic pensar que tots estos "criptocristians", des de de la reconquesta, retornarien a través d'una nova "conversió" a la seua original religió cristiana, engreixant el número de persones de parla mossàrab entre els cristians de les terres valencianes.
+Ademés, de la mateixa forma que existiren "criptojudeus" i "criptoislámicos", (judeus o moros "convertits" al cristianisme només en apariència i que mantenien a amagades la seua original religió hebrea o islamica), també existiren els "criptocristianos"; mossaraps que adoptaren la religió islamica només en apariencia, mentres que de forma secreta mantenien les seues creencies cristianes i la seua llengua romanç. És llogic pensar que tots estos "criptocristianos", despuix de la reconquista, retornarien a través d'una nova "conversió" a la seua original religió cristiana, engrossant el número de persones de parla mossàrap entre els cristians de les terres valencianes.
-En la constitució dels furs del Regne de València, Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç, i menut romanç!).
+En la constitució dels furs del Regne de Valéncia, Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
 == Regne de Valéncia (1238-1707) ==