Diferència entre les revisions de "Idioma balear"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
|mapa=[[Image:Balears.png|230px]] | |mapa=[[Image:Balears.png|230px]] | ||
}} | }} | ||
El '''balear''' (o ''' | El '''balear''' (també conegut per les seues denominacions locals '''mallorquí''', '''eivissenc''' o '''menorquí''') (''baléà'', ''sa llengo baléà'' en balear) és la llengua pròpia de les [[Illes Balears]] que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 són parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de [[1694]]. | ||
Els dialectes de l'Idioma Balear son: el [[Mallorquí]] en [[Mallorca]], l'[[Eivissenc]] en les [[Illes Pitiuses]] formades per [[Eivissa]] i [[Formentera]] i el [[Menorquí]] en l'[[illa de Menorca]]. | Els dialectes de l'Idioma Balear son: el [[Mallorquí]] en [[Mallorca]], l'[[Eivissenc]] en les [[Illes Pitiuses]] formades per [[Eivissa]] i [[Formentera]] i el [[Menorquí]] en l'[[illa de Menorca]]. | ||
==Extensió del balear== | ==Extensió del balear== | ||
El balear és una llengua parlada en les [[Illes Balears]]. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del [[idioma català|català]]. La corrent que considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] | El balear és una llengua parlada en les [[Illes Balears]]. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del [[idioma català|català]]. La corrent que considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] es parla una varietat del català es denomina [[pancatalanisme]]. | ||
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Dialectes del Balear == | == Dialectes del Balear == | ||
=== [[Mallorquí]] === | === [[Mallorquí]] === | ||
Se caracterisa, entre atres característiques pròpies, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes ''e'' tòniques, per la no adquisició de ''o'' que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la ''a'' en les paraules esdrúixoles acabades en ''ia'' (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''es'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''s'', ''so'' i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''emb''), excepte en Pollença. També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició. | |||
=== [[Eivissenc]] === | === [[Eivissenc]] === | ||