Diferència entre les revisions de "Maulets" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

== Orígens ==

L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].

Llínea 16:

Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

===La guerra de successió===

Llínea 25:

El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per opondre's a Felip V d'Espanya, ya que tots els seus negocis estaven dirigits cap als [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] (conegudes llavors com les ''Potències marítimes'') i cap en les colònies espanyoles en les [[Amèrica|Amèriques]]. Estes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa estaven considerats forasters, de manera que no els estava permés mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de comerciants castellans.

En [[1701]] la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les ''Potències marítimes'' als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.

En l'any [[1701]] la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les ''Potències marítimes'' als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.

== Monuments als Maulets ==

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 == Orígens ==
-L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.
+L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península en l'any [[1609]] significà una minva del numero de treballadors en els camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins llavors eren conreades. En este permís els nobles impongueren a la nova població cristiana particions de les terres i imposts quantiosos. Tal volta la necessitat de treball d'estes famílies pobres portà a acceptar les noves condicions; el cas, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.
 A finals del [[sigle XVII]] una part d'esta població llauradora en terres [[Moriscs|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura [[seda]]. Fon llavors quan escomençaren a qüestionar-se els elevats imposts, que reduïen considerablement els beneficis, i provaren d'acabar en este sistema per tots els mijos, tant llegals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (nomenada hui en dia [[Segona Germania]]) fon esclafada pel virrei i els eixèrcits dels nobles en l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoy]].
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquista del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a qué estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].
-Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.
+Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, pero esperaren una pròxima oportunitat, la qual apareixeria en l'any [[1700]], quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.
 ===La guerra de successió===
@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per opondre's a Felip V d'Espanya, ya que tots els seus negocis estaven dirigits cap als [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] (conegudes llavors com les ''Potències marítimes'') i cap en les colònies espanyoles en les [[Amèrica|Amèriques]]. Estes colònies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa estaven considerats forasters, de manera que no els estava permés mercadejar lliurement, sinó que havien de vendre els seus béns a través de comerciants castellans.
-En [[1701]] la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les ''Potències marítimes'' als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.
+En l'any [[1701]] la guerra havia esclatat en tota Europa per la successió de Carles II, oponent-se les ''Potències marítimes'' als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions es paralisaren, lo que comportà una crisis econòmica per als mercaders i els els llauradors que els venien productes.
 == Monuments als Maulets ==