Diferència entre les revisions de "Russafa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 43:

Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en l'any 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.

Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.

Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege a on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.

== La Russafa actual ==

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en l'any 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.
-Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.
+Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege a on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.
 == La Russafa actual ==