Diferència entre les revisions de "Antonio Mingote"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | ||
El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatres anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el 4 d'abril, en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada. | |||
== Premi Mingote == | |||
En [[1967]], Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, ''Home sol'' (''Hombre solo''), va aparéixer en l'any [[1970]]. Uns anys despuix va publicar ''Home atònit'' (''Hombre atónito'') on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà. | |||
== Reconeiximents == | |||
En [[1987]] fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en [[1988]], va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El 24 de maig de [[1996]] va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor [[Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti]]. El 15 de decembre de [[2005]] fon nomenat doctor honoris causa per l'[[Universitat d'Alcalà d'Henares]] i el 26 de giner de [[2007]] per l'[[Universitat Rei Joan Carles]]. El 2 de decembre de [[2011]] li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei [[Joan Carles I]]. Mingote ha gojat de prestigi internacional8 i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en [[The New York Times]], The Times Wednesday i The Daily Telegraph. | |||
== Obra == | |||
* ''El conde Sisebuto'' | |||
* ''Historia de la gente'' | |||
* ''Historia de Madrid'' | |||
* ''Historia del traje'' | |||
* ''Hombre solo'' | |||
* ''Hombre atónito'' | |||
* ''Historia del mus'' | |||
* ''Las palmeras de cartón'' | |||
* ''Patriotas adosados'', Ediciones B, Barcelona, 2001. ISBN: 8466605274 | |||
* ''Mi primer Quijote'', Planeta, Barcelona, 2005. ISBN: 9788408059189 | |||
* ''Pequeño planeta'', Pepitas de Calabaza, Logroño, 2013. Pròlec de [[Rafael Azcona]] i nota biogràfica d'[[Antonio Astorga]] ISBN: 978-84-15-86200-0 | |||
* ''Mingote reservado'', Edaf, Madrid, 2014. ISBN: 9788441434295 | |||
* ''Mingote'', Amaníaco - Gaboche, Barcelona, 2015. ISBN: 9788494242663 | |||
* ''El arte de Mingote'', Evolution Panini Comics, Torroella de Montgrí, 2019. ISBN: 9788491679165 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||