Diferència entre les revisions de "País Vasc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 101:

Ni les invasions ~~de els~~ visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

Revisió de 22:54 29 nov 2021 editar Valencian (Discussió \| contribucions) Burócrates, Administradors 84 623 edicions Sense resum d'edició ← Edició anterior		Revisió de 02:14 30 nov 2021 editar desfer Valencian (Discussió \| contribucions) Burócrates, Administradors 84 623 edicions Text reemplaça - ' de els' a ' dels' Edició següent →
Llínea 101:		Llínea 101:


	Ni les invasions ~~de els~~ visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.		Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

	Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.		Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.