Diferència entre les revisions de "Aragó"
Text reemplaça - 'de el' a 'del' |
Text reemplaça - ' de a' a ' d'a' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
|camp1 = [[Idioma aragonés|Aragonés]] | |camp1 = [[Idioma aragonés|Aragonés]] | ||
|camp2_nom = Festa oficial | |camp2_nom = Festa oficial | ||
|camp2 = 23 | |camp2 = 23 d'abril | ||
|camp3_nom = Consideració | |camp3_nom = Consideració | ||
|camp3 = [[Nació|Nacionalitat]] | |camp3 = [[Nació|Nacionalitat]] | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]]. | Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]]. | ||
El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió | El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió d'abdós corones. | ||
Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella. | Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella. | ||