Diferència entre les revisions de "Montesa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 79: Llínea 79:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.ive.S'Institut Valencià d'Estadística]
+
* [https://www.Fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [http://www.Fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
 
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
 
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
  

Revisió de 09:37 10 jul 2022

Montesa i el seu castell


Montesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia

Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel riu Canyoles en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a continuar en la A-35. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Proximitats Valéncia. (RENFE).

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Montesa llimita en les localitats següents: L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Canals, Enguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la Edat Mija el castell.

Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà Al-Azraq en guerra en Jaume I. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de Jaume I, en 1276.

L'any 1289 el rei Alfondo III va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any 1317, data en que per desig de Jaume II es va crear l'orde monàstic-militar de Montesa com a substituta en el Regne de Valéncia de la desapareguda Orde Del temple. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa varen conseguir gran preponderància.

La vila va patir els efectes de diversos terratrémols en març i abril de 1748, i en novembre de 1755, aixina com una tràgica inundació en 1864.

Monuments

Iglésia de l'Assunció de Montesa
  • Castell de Montesa . Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.

El Terratrémol de Montesa va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.

Festes locals

Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Dèu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la semana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Silverio P Sanz Navarro (CIC)
1983 - 1987 Antonio Moltó Sanchis (AP)
1987 - 1991 Ricardo Bavera Vila (PSOE)
1991 - 1995 Vicente M Olivares (UV)
1995 - 1999 Vicente M Olivares (UV)
1999 - 2003 José Albalat Grimaltos (PP)
2003 - 2007 José Albalat Grimaltos PP
2007 - 2011 José Albalat Grimaltos PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2018
1.248 1.270 1.244 1.260 1.258 1.256 1.353 1.400 1.414 1.446 1.425 1.180

Vore també

Images de satèlit i mapes

  • WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [1]
  • WikiMapia - Image de satèlit: [2]

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins    Barcheta    Canals    Cerdà    Estubeny    La Font de la Figuera    La Granja de la Costera    Génoves    Llanera de Ranes    Lloc Nou d'En Fenollet    Llosa de Ranes    Moixent    Montesa    Novetlè    Roglà i Corberà    Torrella    Vallada    Vallés    Xàtiva