32 153
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.
La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}
== Cites del llibre ==
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}