Diferència entre les revisions de "Ciència"

És el coneixement sistematitzat, el·laborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organitzades. La ciència utilisa diferents mètodes i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, a més d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanents. L'aplicació d'estos mètodes i coneixements conduïx a la generació de més coneixement objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint estes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen compte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.

Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa només de l'estudi de l'univers natural ja que, per definició, tot el que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert mètode, el [[mètode científic]], un procés per a l'adquisició de coneixement empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenvolupament [[tecnologia|tecnològic]].

Alguns descobriments científics poden resultar contraris al [[sentit comú]]. Exemples d'açò són la [[teoria atòmica]] o la [[mecànica quàntica]], que desafien nocions comunes sobre la [[matèria]]. Moltes concepcions [[intuïció|intuïtives]] de la [[naturalesa]] han sigut transformades a partir de troballes científics, com el [[Translació de la Terra|moviment de translació]] de la [[Terra]] al voltant del [[Sol]] o l'[[evolució biològica|teoria evolutiva]] de [[Charles Darwin]].

| '''[[Ciències formals]]''' || Estudien les formes [[validea|vàlides]] d'[[inferència]]: [[Lògica]] - [[Matemàtica]]. Per això no tenen contingut concret, és un contingut [[formal]] en contraposició a la resta de les ciències fàctiques o empíriques.

| '''[[Ciències naturals]]''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalesa]]. Seguixen el [[mètode científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]]

| '''[[Ciències socials]]''' || Són totes les disciplines que s'ocupen dels aspectes del ser humà - [[cultura]] i [[societat]]- El mètode depén de cada disciplina particular: [[Antropologia]] - [[Ciència política]] - [[Demografia]]- [[Economia]] - [[Història]] - [[Sicologia]] - [[Sociologia]] - [[Geografia humana]] -  [[Treball social]]

[[Mario Bunge]] (1983) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dóna al coneixement científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o bé, a l'estudi de processos purament lògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.

La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per exemple la física i la psicologia són ciències factuals perquè es referixen a fets que es suposa que ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, l'[[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].

Els termes model, hipòtesi, llei i teoria tenen significats distints en la ciència que en el discurs col·loquial. Els científics utilitzen el terme [[Model científic|model]] per a referir-se a una descripció d'alguna cosa, especialment una que puga ser usada per a realitzar prediccions que puguen ser sotmeses a prova per [[experiment|experimentació]] o observació. Una [[hipòtesi]] és una afirmació que (encara) no ha sigut ben abonada o bé no ha sigut descartada. Una [[llei científica|llei física o llei natural]] és una generalització científica basada en observacions empíriques.

La paraula [[teoria]] és incompresa particularment pel comú de la gent. L'ús vulgar de la paraula "teoria" es referix, equivocadament, a idees que no posseïxen demostracions fermes. En contraposició, els científics generalment utilitzen esta paraula per a referir-se a cossos de lleis que realitzen prediccions sobre fenòmens específics. Formalment una teoria és un sistema conceptual, comprensiu i explicatiu; racional, objectiu i empíric, sobre fets o algun aspecte de la realitat.{{cita requerida}}

Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi mètode d'investigació. Com a mètode de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o bé descartada. La forma clàssica del mètode de la ciència ha sigut la inducció (formalitzada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha sigut fortament qüestionada com el mètode de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el mètode de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}}

En tot cas qualsevol mètode científic requerix estos [[criteris]]:

* La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per parells|revisades per parells]].

* La [[falsabilitat]], és dir, la capacitat d'una [[teoria]] de ser sotmesa a potencials proves que la contradiguen. Davall este criteri es delimita l'àmbit del que és ciència de qualsevol altre coneixement que no ho siga: Criteri de Demarcació de [[Karl Popper]]. La [[corroboració]] experimental d'una teoria científicament "provada" —Inclús la més fonamental d'elles— Es manté sempre oberta a escrutini (vore [[falsacionismo]]).