Diferència entre les revisions de "Argilaga"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Ulex parviflorus a Collserola.jpg|thumb|Flor de l'argilaga]]
+
{{CaixaTaxons
 +
| nom = Argilaga
 +
| image = Ulex parviflorus 1.jpg
 +
| llegenda =
 +
| status = LC
 +
| regnum = [[Plantae]]
 +
| divisio = [[Magnoliophyta]]
 +
| classis = [[Magnoliopsida]]
 +
| ordo = [[Fabales]]
 +
| familia = [[Fabaceae]]
 +
| genus = ''[[Ulex]]''
 +
| species = ''Ulex parviflorus''
 +
| species_authority = [[Pourr.]]
 +
| mapa =
 +
| llegenda_mapa =
 +
}}
  
L''''argilaga''' (Ulex parviflorus) és un arbust punchós de la família de les fabàcees. Forma part d'aixares i terrenys degradats de la zona occidental del mediterràneu: [[França]], [[Espanya]] i el nort d'[[Àfrica]].
+
L’'''argilaga''' ('''''Ulex parviflorus''''') és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcaries.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Es un arbust de fins 2 metros d'alçada, en fulles reemplaçades completament per espines. Les seues flors apareixen en [[hivern]], són de color groc lluent i el seu frut és una chicoteta llegum coberta de vellositats.
+
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.
  
== Habitat i usos ==
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
Habita de preferència en sols calcinosos i en eixos llocs s'usa per a recuperar sols degradats, gràcies a les seues bactèries simbionts que li donen la capacitat de fixar nitrogen de l'atmòsfera. Per la seua rustiquea, també se pot usar per a lluitar en l'erosió en llocs de pendent alta i molta exposició al sol.  
+
 
 +
* [[Tija]]: ramificada densament, recoberta d’espines filades, verdosa o bruna segons l’edat del brot.
 +
 
 +
* [[Flor]]: [[groga]], papilionàcea, solitària o en parelles, d’uns 1 cm. Florix d’[[hivern]] fins a [[primavera]] (novembre-maig).
 +
 
 +
* [[Fruit]]: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
 +
 
 +
* Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.
 +
 
 +
== Hàbitat ==
 +
''Ulex parviflorus'' preferix zones seques, assolejades i calcaries. És abundant en [[màrgens]], [[cudols]], [[serres]] i matolls degradats, especialment en el [[Sistema Ibèric]] oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
 +
 
 +
Present a quasi totes les comarques valencianes.
 +
 
 +
== Taxonomia ==
 +
Descrita per [[Pierre André Pourret]] en el segle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero ''Ulex'' en la Península Ibèrica.
 +
 
 +
== Etimologia ==
 +
* '''Ulex''': nom llatí antic per a diverses argilagues.
 +
* '''parviflorus''': significa ‘de flors menudes’ en [[llatí]], fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.
 +
 
 +
== Usos ==
 +
S’ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar [[camins]]. També jugava un paper en l’alimentació de ganado, especialment en zones on no hi havia atra vegetació hivernal.
 +
 
 +
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
 +
 
 +
== Conservació ==
 +
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* [https://www.calflora.net/botanicalnames/pageU.html Nombres botánicos]
+
* [http://www.anthos.es/ Ulex parviflorus en Anthos]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/ild-8477 Ulex parviflorus en PlantList]
+
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-16832 «Ulex parviflorus». The Plant List]
* [https://web.archive.org/web/20170827090225/http://www.anthos.es/ «Ulex parviflorus». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
+
* [https://www.tropicos.org/name/1301822 «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Castroviejo, S. (coord.) (1999). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Ulex parviflorus}}
 
{{Commonscat|Ulex parviflorus}}
{{Wikispecies|Ulex parviflorus}}
 
{{DGLV|Argilaga}}
 
  
 +
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5167.html ''Ulex parviflorus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ulex_parviflorus ''Ulex parviflorus'' en Wikipedia castellana]
 +
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/argilaga
 +
 +
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 +
[[Categoria:Plantes]]
 +
[[Categoria:Fabaceae]]
 +
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
 +
[[Categoria:Plantes espinoses]]

Revisió de 06:58 4 ago 2025

Argilaga

Ulex parviflorus 1.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Ulex
Espècie Ulex parviflorus
Autoritat Pourr.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcaries.

Descripció

Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.

  • Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
  • Tija: ramificada densament, recoberta d’espines filades, verdosa o bruna segons l’edat del brot.
  • Flor: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d’uns 1 cm. Florix d’hivern fins a primavera (novembre-maig).
  • Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
  • Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.

Hàbitat

Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcaries. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.

Present a quasi totes les comarques valencianes.

Taxonomia

Descrita per Pierre André Pourret en el segle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.

Etimologia

  • Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
  • parviflorus: significa ‘de flors menudes’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.

Usos

S’ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l’alimentació de ganado, especialment en zones on no hi havia atra vegetació hivernal.

És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.

Conservació

No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.

Referències

Bibliografia

  • Castroviejo, S. (coord.) (1999). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae.

Enllaços externs

Commons