Roure europeu

Roure europeu
Erro al crear miniatura:
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Fagales
Família		Fagaceae
Gènero		Quercus
Espècie		Quercus robur
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Archiu:Quercus robur range.svg
Distribució natural

El roure europeu (Quercus robur), és un arbre caducifoli de gran talla pertanyent a la família de les fagàcees. Es distribuïx de manera natural pel centre i nort d'Europa, des de la Península Ibèrica fins a Escandinàvia i l'oest d'Àsia. Preferix climes humits, en pluges regulars i temperatures suaus.

Descripció

És un arbre corpulent que pot superar els 30 m d'altura, en capçada ampla i arredonida, sovint en branques tortes i potents.

- Fulla: Fulles simples, alternes, de marge lobulat en entre 3 i 7 parells de lòbuls arredonits. La base de la fulla és truncada o llaugerament auriculada. El feix és vert fosc brillant, l'envés més clar. Tenen de 7 a 14 cm de llargària, i un peciol curt, de menys de 1 cm.

- Flor: És una espècie monoica. Les flors masculines es presenten en aments penjants, i les femenines en chicotetes inflorescències terminals. La floració es dona en abril i maig.

- Fruit: La bellota és un fruit sec del tipo núcula indehiscent, d'entre 2 i 4 cm, sostinguda per una cúpula escamosa. Madura entre setembre i octubre.

- Tronc: Tronc robust, recte, en corfa grisa a gris fosc, profundament clavillada en els eixemplars vells.

Hàbitat

Habita preferentment sols profunts, frescs i ben drenats, en boscs planers i valls fluvials, a sovint en companyia d'atres caducifolis com fleix, oms o tillols. A Espanya, es troba de manera natural en el nort i nort-oest (Galícia, Astúries, nort de Lleó, Cantàbria, País Basc, Navarra i Pirineus humits). Preferix climes atlàntics, i no soporta bé la sequera ni les altes temperatures mediterrànees.

Taxonomia

Quercus robur fon descrit per Carles Linneo en la seua obra *Species Plantarum*, publicada en 1753.

Citologia

Número cromosòmic: 2n = 24.

Etimologia

• Quercus: nom clàssic llatí per a designar els roures.
• robur: significa ‘força’, ‘robustea’, fent referència a la fortalea de la fusta.

Usos

La fusta del roure comú és molt valorada per la seua durea, durabilitat i resistència a la humitat. Tradicionalment s’ha usat en fusteria, bots, construcció naval i ebanisteria. També és apreciat com a arbre ornamental en parcs i jardins grans.

Conservació

No es considera una espècie amenaçada a nivell global. Mateixeta, en la seua àrea ibèrica, les poblacions són més escasses i fragmentades, a causa de la pressió humana, deforestació i canvi climàtic.

Bibliografia

• Flora Europaea.
• Tutin, T.G. et al. (1964–1980). *Flora Europaea*.
• Blanco, E. et al. (1997). *Los Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares*.

Enllaços externs

• Planta en Plants of the World Online
• Planta en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
• Planta en la Wikipedia castellana

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roure europeu.