Diferència entre les revisions de "Bruc"

El '''bruc''' ('''''Erica arborea'''''), conegut també com a bruc de pipes, és una mata o abruixell chicotet [[perennifoli]] de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]]. Pot créixer fins a 4 m d'altura en algunes àrees, encara que habitualment medix entre 1 i 3 m en la Península Ibèrica .

- [[Morfologia foliar|Fulla]]: dispostes en verticils de 3 o 4, llinears i molt estretes (3–8 mm), en marges revoluts, de color vert fosc, en feix i envés pareguts.

- [[Flor]]: campanetes blanques o llaugerament rosades, en 4 pétals soldats i 8 estams retinguts dins. Florix de [[febrer]] fins [[maig]] segons regió.

- [[Fruit]]: càpsula globosa chicoteta que s'obre en quatre valves en gran número de llavors diminutes.

- [[Tronc|Tronc]]: corfa marró i fibrosa, que es desprén en tires fines. Pot formar renaiximents a partir de la base .

Habita preferentment en sòls àcits, silícics, com granits o pissarra, dins de boscs aclarits, garrigues i marges rocosos des del nivell del mar fins als ~1 400 m d'altitut (en atres regions fins a 2 000 m o més) .

És comú en formacions arbustives mediterrànees del sud d'Europa i nort d'Àfrica. A la regió mediterrànea ibèrica és ben present des de la costa fins a altures mijanes.

''Erica arborea'' fon descrita per [[Carles Linneo]] que la va incloure en *Species Plantarum* (1753).  

* '''Erica''': nom llatí llatinisat del grec *ereíkē*, usat per a designar els brucs arbòrics.

La fusta nodulosa i cerosa de la soca —de gran durea i color roig fosc— ha sigut tradicionalment usada per a fer pipes de fumar, conegudes com bruc de pipes, especialment apreciades per ser resistents al foc i a la calor.

Les branques fines també s'han usat per a fer graneres artesanals. És planta melífera: les abelles fan mel monofloral de bruc molt aromàtica i valorada.

No es considera amenaçada globalment. En regions locals ha disminuït per sobreexplotació de la soca, canvi d'ús del sòl i recolecció abusiva. És una espècie regeneradora després d'incendis naturals.