Diferència entre les revisions de "Pi roig"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Pinus silvestris a Pi roig) |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''pi roig''' ('''''Pinus sylvestris'''''), és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], propi de zones montanyoses i continentals | + | El '''pi roig''' ('''''Pinus sylvestris'''''), és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], propi de zones montanyoses i continentals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular. | Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular. | ||
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color [[vert]] [[Blau|blavenc]]. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], florix entre [[abril]] i [[maig]]. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta. | + | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], florix entre [[abril]] i [[maig]]. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color [[roig]] violeta. |
* [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de [[autumne]]. | * [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de [[autumne]]. | ||
* [[Tronc|Tronc]]: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques. | * [[Tronc|Tronc]]: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques. | ||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros | + | Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d'altitut, en climes frets o temperat-continentals. En [[Comunitat valenciana|terres valencianes]] es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la [[Tinença de Benifassà]] o [[Gúdar-Javalambre]]. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Pinus sylvestris'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en | + | ''Pinus sylvestris'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | * '''Pinus''': nom llatí genèric per a pi | + | * '''Pinus''': nom [[llatí]] genèric per a pi |
| − | * '''sylvestris''': vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat | + | * '''sylvestris''': vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També | + | La seua [[fusta]] és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, [[paper]] i caixes. També s'usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina. |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | És una espècie | + | És una espècie comú i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sur peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades. |
== Refranys valencians == | == Refranys valencians == | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262499-1 Pinus sylvestris – Plants of the World Online – Kew] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262499-1 Pinus sylvestris – Plants of the World Online – Kew] | ||
| − | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). | + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). | + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13182.html Ficha | + | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13182.html Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] |
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_sylvestris Pinus sylvestris en Wikipedia (castellà)] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_sylvestris Pinus sylvestris en Wikipedia ([[castellà]])] |
Revisió de 15:38 29 jul 2025
| Pi roig | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus sylvestris | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| 250px | |||
| Distribució natural | |||
El pi roig (Pinus sylvestris), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, propi de zones montanyoses i continentals d'Europa i Àsia. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.
Descripció
Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.
- Fulla: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc.
- Flor: monoic, florix entre abril i maig. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta.
- Fruit: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de autumne.
- Tronc: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.
Hàbitat
Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d'altitut, en climes frets o temperat-continentals. En terres valencianes es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la Tinença de Benifassà o Gúdar-Javalambre.
Taxonomia
Pinus sylvestris fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753.
Etimologia
- Pinus: nom llatí genèric per a pi
- sylvestris: vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat
Usos
La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També s'usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.
Conservació
És una espècie comú i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sur peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.
Refranys valencians
Referències
- Pinus sylvestris – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press