Diferència entre les revisions de "Argilaga"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
L’'''argilaga''' ('''''Ulex parviflorus''''') és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcaries.
+
L’'''argilaga''' ('''''Ulex parviflorus''''') és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.
+
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors [[Groc|grogues]] brillants.
  
 
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
 
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
  
* [[Tija]]: ramificada densament, recoberta d’espines filades, verdosa o bruna segons l’edat del brot.
+
* [[Tija]]: ramificada densament, recoberta d'espines filades, [[Vert|verdosa]] o bruna segons l'edat del brot.
  
* [[Flor]]: [[groga]], papilionàcea, solitària o en parelles, d’uns 1 cm. Florix d’[[hivern]] fins a [[primavera]] (novembre-maig).
+
* [[Flor]]: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d'un 1 cm. Florix d'[[hivern]] fins a [[primavera]] ([[novembre]]-[[maig]]).
  
 
* [[Fruit]]: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
 
* [[Fruit]]: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
Llínea 32: Llínea 32:
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
''Ulex parviflorus'' preferix zones seques, assolejades i calcaries. És abundant en [[màrgens]], [[cudols]], [[serres]] i matolls degradats, especialment en el [[Sistema Ibèric]] oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
+
''Ulex parviflorus'' preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en [[màrgens]], [[cudols]], [[serres]] i matolls degradats, especialment en el [[Sistema Ibèric]] oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
  
Present a quasi totes les comarques valencianes.
+
Present en quasi totes les comarques valencianes.
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
Descrita per [[Pierre André Pourret]] en el segle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero ''Ulex'' en la Península Ibèrica.
+
Descrita per [[Pierre André Pourret]] en el [[sigle XVIII]]. És una de les espècies més representatives del gènero ''Ulex'' en la [[Península Ibèrica]].
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Ulex''': nom llatí antic per a diverses argilagues.
+
* ''Ulex'': nom [[llatí]] antic per a diverses argilagues.
* '''parviflorus''': significa ‘de flors menudes’ en [[llatí]], fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.
+
* ''parviflorus'': significa ‘de flors chicotetess’ en [[llatí]], fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
S’ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar [[camins]]. També jugava un paper en l’alimentació de ganado, especialment en zones on no hi havia atra vegetació hivernal.
+
S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar [[camins]]. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.
  
 
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
 
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
Llínea 57: Llínea 57:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Castroviejo, S. (coord.) (1999). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae.
+
* Castroviejo, S. (coord.) (1999). ''Flora iberica''. Vol. VII: Fabaceae
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 19:07 7 ago 2025

Argilaga

Ulex parviflorus 1.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Ulex
Espècie Ulex parviflorus
Autoritat Pourr.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.

Descripció

Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.

  • Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
  • Tija: ramificada densament, recoberta d'espines filades, verdosa o bruna segons l'edat del brot.
  • Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
  • Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.

Hàbitat

Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.

Present en quasi totes les comarques valencianes.

Taxonomia

Descrita per Pierre André Pourret en el sigle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.

Etimologia

  • Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
  • parviflorus: significa ‘de flors chicotetess’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.

Usos

S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.

És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.

Conservació

No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.

Referències

Bibliografia

  • Castroviejo, S. (coord.) (1999). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae

Enllaços externs

Commons