Argilaga

Argilaga
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Fabales
Família		Fabaceae
Gènero		Ulex
Espècie		Ulex parviflorus
Autoritat		Pourr.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica

L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.

Descripció

Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.

• Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.

• Tija: ramificada densament, recoberta d'espines filades, verdosa o bruna segons l'edat del brot.

• Flor: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d'un 1 cm. Florix d'hivern fins a primavera (novembre-maig).

• Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.

• Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.

Hàbitat

Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.

Present en quasi totes les comarques valencianes.

Taxonomia

Descrita per Pierre André Pourret en el sigle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.

Etimologia

• Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
• parviflorus: significa ‘de flors chicotetess’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.

Usos

S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.

És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.

Conservació

No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.

Referències

• Ulex parviflorus en Anthos
• «Ulex parviflorus». The Plant List
• «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

• Castroviejo, S. (coord.) (1999). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Argilaga.

• Ulex parviflorus en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Ulex parviflorus en Wikipedia castellana
• https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/argilaga