Diferència entre les revisions de "Almenara" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

| width="35%" align="center"|

|-

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Quart de ~~les~~ Valls]]

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Quart de Les Valls]]

| width="30%" align="center"|'''Almenara'''

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Mar Mediterràneu]]

Llínea 37:

En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Morvedre, al sur. [[Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci />

En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de ~~les~~ Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />

En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de Les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />

== Demografia ==

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 | width="35%" align="center"|
 |-
-| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Quart de les Valls]]
+| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Sagunt]] i [[Quart de Les Valls]]
 | width="30%" align="center"|'''Almenara'''
 | width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Mar Mediterràneu]]
@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Morvedre, al sur. [[Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci />
-En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />
+En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de Les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produïren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />
 == Demografia ==