Diferència entre les revisions de "Francisco Franco" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 24:

En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en ~~als~~ alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[~~Divisió Blava~~]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els ~~eixercits~~ alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de [[neutralitat]] per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en els alemans en la campanya contra l'[[Unió Soviètica]], la denominada ''[[División Azul]]''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixèrcits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les ~~nacions~~ Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se ~~va anar~~ desplaçant cap a atres posicions dictatorials.

Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les [[ONU|Nacions Unides]] pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se fon desplaçant cap ad atres posicions dictatorials.

Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars ~~nort-americanes~~ en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.

Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats en incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nortamericanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.

En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.

En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.

Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com ~~Els~~ Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda ~~d'Ebre~~|~~campo~~ de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]].

Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro|camp de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]].

== Referències ==

@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.
-Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].
+Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de [[neutralitat]] per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en els alemans en la campanya contra l'[[Unió Soviètica]], la denominada ''[[División Azul]]''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixèrcits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].
-Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.
+Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les [[ONU|Nacions Unides]] pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se fon desplaçant cap ad atres posicions dictatorials.
-Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava  clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.
+Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats en incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nortamericanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.
-En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.
+En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.
-Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]].
+Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro|camp de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]].
 == Referències ==