Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"
m Text reemplaça - 'extrangers' a 'estrangers' |
m Text reemplaça - 'desde' a 'des de' |
||
| Llínea 192: | Llínea 192: | ||
=== Mercàt Laboral === | === Mercàt Laboral === | ||
Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, | Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, des de la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformacio i industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa. | ||
=== Moneda === | === Moneda === | ||
| Llínea 263: | Llínea 263: | ||
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre la historia, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]]. | La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre la historia, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]]. | ||
Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i | Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de el 2007, el Premi Ramon Llull. | ||
=== Musica === | === Musica === | ||
| Llínea 323: | Llínea 323: | ||
== Transports == | == Transports == | ||
[[Image:Estacio esqui grandvilla.jpg|thumb|right|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]] | [[Image:Estacio esqui grandvilla.jpg|thumb|right|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]] | ||
Andorra es comunica en el exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-ñ'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió | Andorra es comunica en el exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-ñ'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura del aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres pru ampla per a poder cobrir la major part del país. | ||
Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany. | Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany. | ||