Diferència entre les revisions de "Artículs en valencià" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Els artículs valencians són els següents:

{| class="wikitable"

|-

! !! Singular !! Plural

|-

| Masculí || el, lo || els, los

|-

| Femení || la || las

|-

| Neutre || lo ||

|}

La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal.

Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...

La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.

[[Categoria:Morfologia del valencià]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 Els artículs valencians són els següents:
+{| class="wikitable"
+|-
+!  !! Singular !! Plural
+|-
+| Masculí || el, lo || els, los
+|-
+| Femení || la || las
+|-
+| Neutre || lo ||
+|}
+La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal.
-La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal.
 Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...
 La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.
-{{Gramàtica del valencià}}
+{{Llengua valenciana}}
 [[Categoria:Morfologia del valencià]]