Diferència entre les revisions de "Aragó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 64:

Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà varies mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.

La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[~~segle~~ XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.

La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[sigle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.

El [[~~segle~~ XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].

El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].

Durant el [[~~segle~~ XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.

Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.

Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.

Llínea 88:

En els anys 90 la societat aragonesa incrementa un significatiu pas qualitatiu en la calitat de vida degut al progrés econòmic del Estat en tots els nivells.

A començaments del [[~~segle~~ XXI]], s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola ([[AVE]]), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.

A començaments del [[sigle XXI]], s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola ([[AVE]]), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.

La designació de [[Saragossa]] com a seu per a la Exposició Internacional de [[2008]], ha supost una série de canvis i creiximents accelerat per la comunitat autònoma.

@@ Llínea 64: / Llínea 64: @@
 Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà varies mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.
-La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[segle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.
+La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[sigle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.
-El [[segle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].
+El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].
-Durant el [[segle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.
+Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.
 Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 En els anys 90 la societat aragonesa incrementa un significatiu pas qualitatiu en la calitat de vida degut al progrés econòmic del Estat en tots els nivells.
-A començaments del [[segle XXI]], s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola ([[AVE]]), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.
+A començaments del [[sigle XXI]], s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola ([[AVE]]), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.
 La designació de [[Saragossa]] com a seu per a la Exposició Internacional de [[2008]], ha supost una série de canvis i creiximents accelerat per la comunitat autònoma.