Diferència entre les revisions de "Filosofia migeval"

Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i el [[Oriente]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].

Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins a la caiguda  del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson|Gilson]], la filosofia medieval s'inicia en el [[sigle II]] en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ''ancilla Theologiae'', val dir, pansa a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació [[religió|religiosa]].

La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.