Diferència entre les revisions de "Francesc Vinatea" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Se va opondre ~~sar~~ la política feudalisadora de [[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament al [[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana de [[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]]). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

Se va opondre a la política feudalisadora de [[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana de [[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]]). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

==Senyes biogràfiques==

Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis a [[Valéncia]].

Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis en [[Valéncia]].

Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons ~~els~~ costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

Va anar a [[Valéncia]] des de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix va tornar a [[Morella]] i va transferir el [[senyoriu]] de Todolella a la seua filla Francisqueta.

Llínea 15:

Vinatea va tornar a [[Valéncia]] a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

En maig de [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

==Defenent els Furs==

Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa.

Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa.

'''Francesc de Vinatea''' va ser triat ~~pera~~ tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.

'''Francesc de Vinatea''' va ser triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.

Conten els cronistes el següent relate dels fets:

Llínea 27:

{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodixen a [[Valéncia]] pera demanar justícia.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat ~~del~~ que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.

Aixina lo conta en la seua Crònica, [[Pere el Cerimoniós]], encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.

~~Mos~~ narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:

Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:

'''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''.

Davant del Rei i la Reina Elionor , en [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu:

Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu:

"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del [[Regne de Valéncia]], si ho feya [[Valéncia]] no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".<ref>`www.cardonavives.com cardona Vives]</ref>}}

Llínea 55:

-'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''<ref>web citada Cardona Vives</ref>}}

El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]]

El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]]

Encara que '''Francesc de Vinatea''' va morir eixe mateix any de [[1333]], la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del [[Regne de Valéncia]] enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de [[Jaume I]].

Llínea 71:

*[[Joan Llonín]]en la seua obra de teatre ''Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea''.

* Un quadro de [[pintura d'història]] de [[Emilio Sala]], que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1878]].

*En [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]].

*En l'any [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]].

*En [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]].

*En l'any [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]].

*Estudis i llibres de historiadors valencianistes com [[Josep Vicent Gómez Bayarri]].

*Les Corts de Valéncia tenen uns premis en el seu nom, la [[Alta Distinció parlamentària]].

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
-Se va opondre sar la política feudalisadora de [[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament al [[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana de [[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]]). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.
+Se va opondre a la política feudalisadora de [[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana de [[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]]). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.
 ==Senyes biogràfiques==
-Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis a [[Valéncia]].
+Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis en [[Valéncia]].
-Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons els costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.
+Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.
 Va anar a [[Valéncia]] des de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix va tornar a [[Morella]] i va transferir el [[senyoriu]] de Todolella a la seua filla Francisqueta.
@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 Vinatea va tornar a [[Valéncia]] a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.
-En maig de [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.
+En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.
 ==Defenent els Furs==
-Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia  un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa.
+Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia  un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa.
-'''Francesc de Vinatea''' va ser triat pera tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.
+'''Francesc de Vinatea''' va ser triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.
 Conten els cronistes el següent relate dels fets:
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 {{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodixen a [[Valéncia]] pera demanar justícia.
-Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.
+Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.
 Aixina lo conta en la seua Crònica, [[Pere el Cerimoniós]], encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.
-Mos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:
+Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:
 '''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''.
-Davant del Rei i la Reina Elionor , en [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei  Vinatea que li diu:
+Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei  Vinatea que li diu:
 "me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del [[Regne de Valéncia]], si ho feya [[Valéncia]] no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".<ref>`www.cardonavives.com cardona Vives]</ref>}}
@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 -'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''<ref>web citada Cardona Vives</ref>}}
-El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]]
+El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]]
 Encara que '''Francesc de Vinatea''' va morir eixe mateix any de [[1333]], la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del [[Regne de Valéncia]] enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de [[Jaume I]].
@@ Llínea 71: / Llínea 71: @@
 *[[Joan Llonín]]en la seua obra de teatre ''Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea''.
 * Un quadro de [[pintura d'història]] de [[Emilio Sala]], que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1878]].
-*En [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
+*En l'any [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
-*En [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]].
+*En l'any [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]].
 *Estudis i llibres de historiadors valencianistes com [[Josep Vicent Gómez Bayarri]].
 *Les Corts de Valéncia tenen uns premis en el seu nom, la [[Alta Distinció parlamentària]].